- com arquitecte, fill d’arquitecte i pare d’arquitectes, amb una obra extensa, compromesa i rigorosa, de la que ens va deixar, entre altres, la seva darrera realització a l’església de La Mare de Deu de les Neus al barri de la Mina, on l’any 2009 amb l’AAUC, li varem fer un reconeixement a la seva trajectòria professional. (imatge)
- com a urbanista, amb els seus treballs als anys 60’ en la planificació comarcal de Barcelona, autor dels plans generals de Palma, Múrcia, Ripoll i Tortosa entre altres així com de diferents plans parcials com el PP de l’eixample nord de Múrcia i el PP del temple a Tortosa. D’ell era la frase: “planifica que algo queda”, que tants cops hem fet servir els que ens dediquem a aquesta tasca no sempre fàcil de la planificació urbanística. (entrevista visions 50)
- com a paisatgista, amb els projectes més coneguts de l’ordenació del parc de Vallparadís a Terrassa, en el que prèviament va redactar el Pla Especial del mateix parc, i més recentment en el parc de Sa Falca Verda a Palma de Mallorca. (Parc Vallaparadís)

Però sobre tot en Manuel, va ser sempre un professional compromès amb el seu temps: membre del Grup R (1952), de la junta de govern del COAC (1959-1975), medalla Narcís Monturiol (1992), Creu de Sant Jordi (2001), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 1978), de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i també més recentment amb el seu article: “Eurovegas, vender la dignidad”, que serà per tots una referència del seu compromís (article Eurovegas a elpais 16 07 2012)

Per tot el que ens has deixat: moltes gràcies mestre Ribas
La Junta Directiva de l’AAUC

El període per poder presentar al·legacions, que finalitzà el passat 17 de març, ha estat sorprenentment curt i precipitat. No obstant, sol·licitem escriviu les vostres opinions i comentaris al respecte i mirarem de descobrir quins han de ser els canals per què puguin ser útils en el futur. En qualsevol cas adjuntem l’al·legació redactada i presentada per Sebastià Jornet.

Altrament, gràcies a Agustí Jover i Miquel Morell (promoacsa) disposem d’un document de treball amb la refosa de la Ley de Suelo modificada per l’Anteproyecto.

Tuomo Jauhiainen ens explica una suggerent realitat urbanística, capaç de convinar control públic del sòl,  garantir l’accés a l’habitatge a tothom i fantàstics plànols normatius sintètics.  Podeu visualitzar el VIDEO i també la magnífica presentació 1 / 2 de Tuomo.

Ja podeu gaudir del VÍDEO de la sessió en la que l’arquitecte Suichi Kobari ens explica, entre d’altres, com es regula l’alta densitat de les ciutats japoneses…

Japó

amb
Shuichi Kobari (Toyo Ito arquitectos asociados en España S.L.)

Amb l’objectiu d’orientar la presentació del ponent d’acord als vostres dubtes o curiositats, us proposem i animem a què ens feu arribar aquelles qüestions, preguntes o temes que creieu el ponent podria explicar a la sessió.
Només us demanem que ens les feu arribar abans de dimecres 27 per tal de què tingui temps per preparar-les.
Les podeu fer arribar:
- afegint comentari
- via twitter: @aauccoac

És una lliçó constant que valorem i no ens volem deixar perdre.

Per això hem organitzat tres noves conferències sobre el Urbanisme comparat:

Holanda

dijous 14 de febrer de 2013

Rob Dubois

Arquitecte, TU Delft 1987
COAC 20551-6
Altell del COAC, a les 19,30 hores

Japó

dijous 28 de febrer de 2013

Shuichi Kobari (Toyo Ito arquitectos asociados en España S.L.)

COAC 52858-7
Altell del COAC, a les 19,00 hores

Finlàndia

dijous 14 de març de 2013

Tuomo Jauhiainen (nyestudio)

Master of Science in Architecture, Helsinki University of Technology 2001
COAC 43565-1

Altell del COAC, a les 19,00 hores

Els tres conferenciants són arquitectes, membres del COAC, residents a Catalunya i parlen castellà.
Podeu recuperar el qüestionari-guió que hem proposat per a les ponències  aquí
Si no podeu assistir i voleu transmetre alguna qüestió només heu d’enviar comentari i procurarem traslladar-la al debat.
Us hi esperem!

Des de l’AAUC  hem cregut oportú revisitar ara aquest districte i comentar aquest fet insòlit respecte el 22@, acompanyats dels 3, ara exdirectors, d’urbanisme, dinfraestructures i de gestió.

Adjuntem flayer explicatiu de la jornada. Per als que estigueu interesstats contacteu a través del mail aauc@coac.net

Adjuntem abstract del contingut del llibre i vídeo de l’acte de presentació.

Aquest treball consisteix en la realització d’un estudi sobre les àrees especialitzades industrials a la Regió Metropolitana de
Barcelona, dins del marc del projecte europeu CREPUDMED de 2009.

L’estudi es desenvolupa dins de la línia de recerca, ja endegada anteriorment pel nostre equip, sobre les transformacions urbanitzadores i sobre les noves geografi es de la producció i el consum a la Regió Metropolitana, amb la col·laboració reiterada amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat, a través de l’Institut d’Estudis Territorials de la Generalitat de Catalunya, responsable de la participació catalana en el projecte.

És una línia de treball que, complementàriament als nostres estudis anteriors, de continguts més residencials o urbans en general, se centra ara en els aspectes urbanístics de la màquina productiva de les nostres ciutats, tant per la importància que tenen en l’economia regional, com per les limitacions d’una visió desindustrialitzadora, solament atenta a la presència creixent dels serveis.

Aquest treball parteix de la constatació que hi ha una progressiva complementarietat entre les activitats econòmiques, especialment entre el terciari en general i la indústria, i se centra en l’anàlisi del suport físic sobre el qual les empreses desenvolupen la seva activitat.

Només des del començament d’aquest segle, els tradicionals polígons industrials existents en les trames urbanes consolidades, han estat objecte d’intervencions renovadores pel valor posicional que tenien, a la recerca d’activitats econòmiques, creant una nova oferta i incrementant el valor del sòl.

No obstant això, la consideració que cal intervenir a la resta de polígons industrials de caràcter més territorial, segregats dels nuclis urbans, o dispersos pels nostres territoris, és encara molt incipient..

La reconsideració dels usos admissibles i de l’edifi cabilitat, el canvi de tipologies arquitectòniques, la reurbanització dels seus carrers i espais lliures, la millora del transport públic, etc., han estat algunes de les actuacions renovadores per mantenir els assentaments industrials existents en els nuclis urbans de les nostres ciutats.

EQUIP REDACTOR
Antonio FONT ARELLANO; Lorena VECSLIR PERI; Lorena MARISTANY JACKSON; Silvia MAS ARTIGAS; Josep SOLÉ MATEU; Jeroen VAN MIEGHEM
arquitectes (Equip de Recerca, Càtedra d’Urbanística ETSAV)