CRITERIS I RECOMANACIONS TÈCNIQUES DE PRÀCTICA PERICIAL PER A L'EMISSIÓ DE DICTÀMENS SOBRE PATOLOGIES CONSTRUCTIVES

L'Arquitecte perit, tant si actua per designació judicial o davant d'un Jutjat o Tribunal, com si ho fa davant d'una Administració o Registre Públic, o per encàrrec d'un particular, ha de considerar que el fi últim del seu Informe o Dictamen es servir per que un Jutge pugui formar la seva convicció sobre la veracitat o falsedat dels fets adduïts per les parts, en base als coneixements científics i artístics (s'hi podria afegir, de conformitat amb la LEC i el Cc, i pràctics) que li proporciona l'Arquitecte (i per extrapolació, qualsevol perit, en l'àmbit dels seus coneixements), el qual, prèviament ha de conèixer des del seu nomenament els fets sobre els què haurà de versar la prova, i verificar la documentació que pugui estar relacionada amb els que es sotmeten a la seva perícia.

D'aquesta definició del perit i altres criteris i recomanacions per a la pràctica de les perícies, és a dir, per a l'anàlisi del Dictamen Pericial, es deriven els següents criteris per a la seva elaboració:

CRITERI DE COMPETÈNCIA.- És obligat que el perit tingui els coneixements necessaris i desenvolupi l'estudi a fons del tema en qüestió, actuant amb prudència i rigor en tot el procés: informació, anàlisi, diagnosi, procediment, avaluació i conclusions.

CRITERI D'INDEPENDÈNCIA.- Aquest criteri ens obliga a actuar amb plena independència, i sense que en cap moment l'actuació com a perit pugui estar mediatitzada.

CRITERI D'OBJECTIVITAT.- És essencial que el perit doni una visió objectiva i real dels fets en funció de les Normes vigents en el moment del Projecte i/o de la construcció, i del seu desenvolupament en el temps, així com de la Lex Artis aplicable en cada moment.

CRITERI DE CONCRECIÓ.- El perit ha d'explicar-se de manera concisa, concreta i raonada, fonamentant les conclusions.

Aquests criteris d'actuació genèrics deriven de les següents

RECOMANACIONS

RECOMANACIONS RELATIVES A LA COMPETÈNCIA

1. Informació: la informació utilitzada pel perit ha d’ésser veraç, contrastada i precisa.

2. Anàlisi: hem d'efectuar una anàlisi científica de les qüestions: - danys

- patologies

- causes

- efectes

El perit ha de centrar els temes: procedint ordenadament.

3. Cal tenir coneixements tècnics del tema que es tracta. Si sobre un tema o algun aspecte, el perit no n'està segur, o ho desconeix, el perit té 2 opcions:

a) Renunciar al Dictamen, al·legant que no és de la seva especialitat.

b) Buscar un col·laborador o especialista que l'ajudi o il·lumini en aquest tema. Haurà d’ésser un especialista molt tècnic (el perit després haurà de fer de traductor al llenguatge planer). En tal cas l'Arquitecte ha d’ésser conscient que per raó de la dignitat de la seva professió assumeix i fa seu el recolzament que el seu col×laborador especialista pugui prestar-li, i només l'acceptarà si n'està convençut per raó de ciència, perquè en cas contrari, haurà de renunciar al dictamen.

4. Diagnòstic: tant l'anàlisi com el diagnòstic han d’ésser científics, l'explicació planera.

5. Coneixements de la Normativa: el perit ha de conèixer les Normes, siguin i o no d'obligat compliment, i també les conseqüències del seu incompliment; i igualment haurà de contrastar respecte a aquestes Normes, la bondat efectiva de la tecnologia projectada, la seva aplicació i adequat manteniment.

El perit tindrà present que moltes Normes obligatòries permeten en fase de projecte i de direcció, un important grau de facultativitat a l'arquitecte projectista i també al director d'una obra, i el perit ha de respectar aquesta facultativitat. Si el perit considera que els criteris adoptats pel facultatiu, amb o sense justificació per escrit, no són objectivament acceptables, ho farà constar de forma raonada.

6. Procediment: El perit ha de procedir amb mètode, aplicar una metodologia que permeti un seguiment racional del procés, que el portarà a les conclusions.

7. L'opinió del tècnic ha d’ésser contrastada amb dades objectives, com assaigs, procediments deductius, referència a Normativa, i, en definitiva, amb criteris fundats que avalin i justifiquin les conclusions a què s'arribi en l'informe.

8. El perit ha de conèixer el procediment legal que regula l'actuació del perit processal.

RECOMANACIONS RELATIVES A LA INDEPENDÈNCIA

1. El perit no hi ha de prendre partit, i haurà de renunciar si no se sent absolutament independent.

2. El tècnic no es cap mercenari. És un tècnic al servei de la Justícia; la seva missió és, en tot cas, col×laborar amb la Justícia.

3. Fins i tot quan actua de part, no ha de magnificar ni minimitzar els defectes, ni ocultar informació bàsica de la qual tingui coneixement per raó de la seva tècnica.

4. Un mínim de parcialitat en el desenvolupament de l'exposició de fets en un Dictamen, pot desqualificar-lo plenament, i arribar a ésser contraproduent per als interessos de les parts, per al coneixement del Jutjador, i, inclòs, per al propi client, en cas d'actuar prejudicialment a instància de part.

RECOMANACIONS RELATIVES A L'OBJECTIVITAT

1. Analitzar els aspectes tècnics sempre dins el marc Normatiu obligatori, vigent en el moment de la construcció i/o projecte, i amb anàlisi d'aquells aspectes tècnics creatius permissibles per raó de la legislació vigent al temps del projecte i de l'execució.

2. Entendre les normes en el seu sentit recte, sense aplicar opinions personals que el perit consideri prioritàries, a menys que les justifiqui fonamentalment, tant en relació amb la normativa existent, com amb la tecnologia aplicada en cada cas en el projecte constructiu.

3. Destacar l'incompliment de Normes, però, quan s'escaigui, siguin o no d'obligat compliment, analitzar la tecnologia aplicada que resulti del projecte i/o de la direcció de les obres.

4. No pot entendre's com una opinió objectiva donar per fet i sabut que determinades tècniques autoritzades provoquen problemes, si no es justifiquen adequadament en cada cas.

5. En defecte de Norma, no és objectiu considerar com a criteris de bona construcció els que el perit utilitzaria a les seves obres, enlloc del que es considera pràctica correcta en el sector de la construcció i en el lloc d'emplaçament de l'obra.

6. Forma part d'una visió objectiva comprovar la data en què es va projectar i finalitzar la construcció de l'edifici (amb referència a les dates de projecte, certificat final d' obra, acta de recepció, etc). Aquí cal recordar que les tècniques de construcció i les normes legals poden ésser diferents en el temps de la construcció i del dictamen, o de la reclamació judicial.

7. Si es fa un assaig s'ha d'assenyalar en quina mesura els seus resultats estan allunyats del marc normatiu, i també les conseqüències d'això en el temps del projecte, de la construcció i del procés.

8. Els assaigs i els mitjans auxiliars que el perit sol×liciti han d'ésser els necessaris, imprescindibles o suficients per a emetre, per raó de ciència, la seva perícia.

9. L'anàlisi d'elements (estructurals, instal.lacions,etc.) s'ha de fer sempre en relació al conjunt del qual formen part i no aïlladament ; i el perit ha de tenir en compte i expressar raonadament la seva transcendència.

10. L'aplicació de normes de càlcul donen dades de partida i hipòtesis racionals per als càlculs del projecte. Un cop realitzada l'obra no s'han de presumir aquestes hipòtesis normatives sinó que se s'ha de comprovar si les situacions reals que d'elles en resulten són les correctes; per això és necessari calcular les càrregues i sobrecàrregues reals, resistència real dels materials, dimensional real, etc., amb independència dels elements projectuals, perquè això comportarà l'oportuna atribució per part del Jutjador de les responsabilitats corresponents.

11. La independència d'un perit està subjecte a la seva capacitat d'eludir pressions dels agents implicats en el procés. El perit, com a assessor del Jutjador, és aliè a les parts litigants, i de cap manera ha de plegar-se a les seves pretensions. Pot sentir-les, però no ha de formar la seva opinió pel que li diguin, perquè actua en termes d'objectivitat i ha d'atenir-se a allò que consti en el procés i a la seva pròpia ciència.

12. La importància dels reportatges gràfics és evident donat el seu impacte visual, però els ulls que els aprecien poden no estar previnguts front les instruccions pocs ètiques de qui els van generar. Si una fotografia s'amplia molt (per exemple: una esquerda) és convenient disposar d'una referència de mesura (mil·límetres, centímetres o dècimes de mil·límetre.). En un mateix edifici, una sèrie de fotografies intencionades pot servir per a demostrar que tot està mal fet o que tot, pràcticament, és perfecte. El perit ha de racionalitzar aquest tema per a il×lustració del Jutge.

RECOMANACIONS RELATIVES A LA CONCRECIÓ

1. Avaluar econòmicament les reparacions, fent-ho amb criteris d'objectivitat, en el moment d'emetre l'informe, i aplicant els mòduls o preus de la construcció en aquell moment. Amb això el Jutjador tindrà una orientació en els supòsits d'execució de sentència, atès el temps i mode en què es faci la valoració. D'aquesta manera podran evitar-se abusos, es centrarà l'objecte discutit, i potser podrà propiciar-se un acord entre les parts.

2. És convenient assenyalar si un defecte advertit ho és de projecte, de direcció o d'execució; i és procedent justificar el motiu. Aquesta no és una qüestió jurídica, sinó una qüestió tècnica, obligada per la pròpia raó de la perícia.

Per aquesta raó, si no és possible fer tal distinció, també és obligatori assenyalar-ho. El que no pot fer mai un perit és treure conseqüències i imputar cap tipus de responsabilitat a ningú.

També por expressar-se pel perit si el fet contemplat pot considerar-se com a cas fortuït o força major, ateses les circumstàncies i fets concurrents.

3. Si es demana en el procés, és necessari, i si no es demana, és convenient, avaluar econòmicament el cost de la reparació que es proposa. Cal avaluar el cost de la solució tècnica idònia que sigui més econòmica i d'acord amb el marc de qualitat del producte.

ALTRES RECOMANACIONS ÈTIQUES O D'ACTITUD PROFESSIONAL

1. Si es proposa una solució tècnica de reparació, és procedent exigir un nivell de qualitat igual a la del projecte inicial. No és correcte incrementar la qualitat d'un edifici amb càrrec a un condemnat. Tampoc ho és aplicar solucions amb un excés de prudència o per a protegir-se millor un mateix, si això suposa un cost addicional.

2. Cal evitar criteris d'opinió que no es basin en fets concrets i coneguts, excloent d'aquesta manera especulacions del que s'esdevindrà en el futur no contrastades amb fets reals. Això, normalment, no es un plantejament acceptable en un dictamen tècnic, excepte si es tracta de qüestions molt conegudes i comprovades per llargues experiències.

3. Algunes afirmacions desqualifiquen el perit (per ex.: no és admissible dir que falta ciment, sense comprovació; o dir que una deficiència és deguda a una manca de ferro, però no ha estat possible comprovar-ho, etc., etc.).

4. Si es tracta d'un tema estructural o de seguretat per a les persones, encara que sigui per no intranquil×litzar els veïns, ha d'assenyalar-se ponderadament la seva transcendència (per ex.: si són fissures o esquerdes, si tenen importància estructural, etc.).

5. Un Dictamen en el que es menyspreï el treball d'un company es desqualifica per sí mateix. El perit ha de mantenir amb justesa el llenguatge i l'actitud.

6. Parlar sempre amb l'Arquitecte i altres agents intervinents en l'obra per a que puguin exposar els antecedents.