anterior
següent

Remodelació de la plaça Francesc Macià

Ubicació

Pl. Francesc Macià. La Bisbal d'Empordà

Tipologia

Espais exteriors

Any

2002

Autors

Laia Escribà
Miós Nadal

Promotor

Ajuntament de La Bisbal

La Plaça Francesc Macià ocupa una posició estratègica, tan geogràficament com en l'imaginari col·lectiu de la Bisbal d'Empordà.

El pas dels anys i els homes ha degradat paulatinament l'indret, fins a permetre una desordenada acumulació d'elements urbans i escultòrics, desfigurant paviments i visuals, diluint així la presencia dels focus fonamentals que formen el portal de la població: la frondositat dels plàtans del passeig, el pont d'Isabel II sobre el Daró, l'acollidora aparició de les voltes, la magnífica curulla de barroca...

Davant aquesta situació, la intervenció proposa un lloc per usar i estimar, destil·lar l'essència d'aquestes forces, llibertar-les de tot allò superflu, sense esborrar les traces que contenen l'enigma del passat.

No es persegueix inventar un lloc nou on els habituals s'hi sentin estranys, sinó recuperar una visió nítida de l'indret... Recollir imatges, aigua, persones i records en unes mans menestrals...Tapissar la plaça de petjades i esguards nous.

Per a assolir tot això disposem dels pocs elements habituals en una plaça ,tal com s'entén tradicionalment.

Un paviment que unifica les preexistències, diferenciant però zones de pas i zones d'estar, amb un tractament subtil de pendents i límits.

El bassi que encercla la curculla es despulla de les crostes que se li havien anat adherint per mostrar-la elegantment. De la nova pell en surt una font de marbre per calmar la set dels passavolants.

Un arbram que recolza aquesta estructura, seguint la direccionalitat i les intencions dels remansos de l'espai, esmorteint a la vegada la intensitat del trànsit, conferint tanmateix una colorida riquesa vegetal, variable com les estacions.

Tot és u. Així dones, també la il·luminació nocturna diferencia els recorreguts de les zones d'estar, amb la mateixa delicadesa que ho fa el caprici del transehunt, que potser trobarà millor aixopluc en un claustre de trones al voltant del broll melancòlic d'una font carregada d'història, o triarà per unes unitats de temps el banc que ha cercat la visió del passeig com a horitzó del seu futur.