anterior
següent

Restaurant Les Cols

Ubicació

Ctra. de la Canya, s/n. Olot

Tipologia

Interiorisme

Any

2003

Autors

RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes S.L.

Promotor

Fina Puigdevall - Manuel Pugivert

El restaurant se situa als baixos d'una masia d'estructura potent, de tres plantes i caràcter sensorial. El restaurant ja existia i es disseminava entre els imbricats murs de la planta inferior, així om en una petita ampliació realitzada ara fa aproximadament 10 anys. El volum situat entre dos verds, edil amb hort i jardí, ens situa en un món oblidat o poc viscut en la seva vessant urbana. Es tractava d'ampliar la cuina i de trobar un caràcter espacial propi per al restaurant, un caràcter que es pogués identificar amb l'evolució de l'art culinari que la restauradora assaja actualment. La cuina es converteix en una màquina perfecta, gairebé de targeta electrònica, on cada element es disposa curosament i en relació amb la resta, com a successos únics d'un procés complet. Plena de llum, conté un pati que s'obre a l'accés. La vegetació i la seva interpretació ja comencen a sorgir; una heura sobre una làmina d'aigua filtra la visió de la cuina i convida subtilment al ritual del rentades. El cos d'accés i restaurant d'acer i cristall, com també tota la intervenció realitzada, es presenta com un sòcol, un porxo que comença a reflectir la relació delicada entre el que abans existia i la part nova, entre l'interior i l'exterior. Un cop franquejat el cristall, en la funció de porta, des de l'edil s'arriba a un espai del qual sorgeixen tres braços en forma de T; a la dreta, la cuina amb els seus dolços; a l'esquerra, el restaurant amb els separadors d'acer vegetals, que té vistes a l'hort i les gallines; i davant, el saló daurat en l'extrem del qual es torna a albirar el verd, aquest cop del jardí. En l'encadenament d'aquests espais en sorgeix un de nou, a l'esquerra, que ens condueix al celler i als serveis, els quals son de blanc immaculat, asèptic, higiènic i sense separació de sexes. Un ambient calmat, de pau i de mínims, es conjuga amb la densitat del color i del seu material en una evocació recreació del paisatge, la vegetació i el fullatge. Les estructures de volta i els murs gruixuts sorgeixen en els sostres i les parets dels salons reservats, els quals s'obren a banda i banda del saló daurat, i filtren la llum a través de les cortines vegetals d'acer al final d'aquest saló, concretament en el porxo, que té una estructura de pilars amb arc de descàrrega. Les taules fixes, les cadires i les butaques en flor comparteixen el color del saló daurat que presideix una única taula llarguíssima, estreta, continua i hospitalària. El menjador, que s'obre damunt de l'hort, té una visera, un ampit i uns separadors d'acer negre. Tal com succeeix amb el terra i les parets, et transporta a un episodi únic i iniciador de la bona taula.