anterior
següent

Auditori i Palau de Congressos

Ubicació

Passeig Devesa, 35 - 17001. Girona

Tipologia

Equipaments

Any

2006

Autors

Joan Tarrús Galter
Jordi Bosch Genover
Manel Bosch Aragó

Promotor

Ajuntament de Girona

El nou auditori-palau de congressos de Girona està situat en l'extrem oest del parc de la Devesa, al costat del palau firal, amb façanes al vial perimetral de la Devesa, a la pròpia Devesa i a l'edifici del palau firal.

El solar està inclòs dins el Pla Especial de la Devesa, de l'octubre de 1985, incorporat en el Pla general del 1987, que ja preveia l'edificació del palau firal existent i del nou

auditori i palau de congressos en el lloc que ara s'ha construït.

PLANTEIG

El planteig general de l'edifici parteix de la voluntat d'orientar-lo cap al nord, on hi ha el nou parc del riu Ter, amb Fontajau a l'altre costat, i amb el paisatge com a protagonista, amb Rocacorba i els Pirineus al fons.

Aquest plantejament queda recolzat per la previsió de la cobertura de l'últim tram de la canalització del riu Güell, formant una plataforma que arribarà fins al Ter i que s'ha de convertir amb una plaça pública d'accés al parc de la Devesa des de la rotonda dels Països Catalans i l'eix Güell-Fontajau, i que inclourà també un aparcament per a uns tres-cents cotxes.

L'orientació de l'edifici cap al riu i cap a la Devesa permet crear un espai cobert entre el nou auditori i el Palau Firal com a eix logístic comú per als dos equipaments, per on es produiran els accessos de càrrega així com les relacions entre els dos edificis.

ENTORN

Es proposa que l'accés principal a l'auditori i palau de congressos, sigui per la cara nord, deixant l'espai cobert entre els dos edificis, com un espai d'ampliació de l'activitat de la Fira i de càrrega i descàrrega per als dos edificis. Aquesta proposta respon a la voluntat de situar el vestíbul general i els seus espais de relació, amb vistes sobre el riu Ter, i de reordenar l'entorn d'aquesta cara nord del solar, amb la intenció de transformar el caràcter residual que havia anat adquirint, convertint-lo en l'espai exterior que relacionarà el nou edifici amb les vores del riu Ter i el paisatge.

La nova proposta d'ordenació contempla també la modificació de l'entorn del recinte firal redefinint els seus límits i els seus accessos. Una gran marquesina protegeix l'accés principal de càrrega de l'auditori i del recinte firal. A través d'aquest porxo es manté la relació entre el palau firal i el palau de congressos que tindran accessos directes a la planta baixa i planta pis. L'accés de vehicles al recinte l'auditori i palau de congressos i de la Fira, es fa de forma controlada a partir de l'accés rodat que parteix directament de la rotonda de la Plaça de l'Assemblea de Catalunya, cap al vial perimetral, des d'on s'accedeix al porxo que uneix els dos edificis. També des de aquest espai es produeix l' accés de vehicles a la planta soterrani de l'auditori on es situen els magatzems i els principals espais per a les instal·lacions i serveis.

L'EDIFICI

L'aspecte més característic de l'exterior de l'edifici és el seu volum, d'una geometria estricta, sota la gran coberta, que recull tot l'edifici, definint un nivell horitzontal de coronament, per damunt del qual sobresurten únicament els volum de zenc de la sala gran i de les lluernes de la sala de convencions i exposicions situada damunt de la sala mitjana. Un buidat, de dues plantes d'alçada a l'extrem nord-est, defineix el porxo de l'accés principal que recull els recorreguts des de la Devesa des de l'eix Güell-Fontajau.

Un altre dels aspectes característics de l'edifici és la utilització de l'estructura i els materials d'acabat per composar, formalment i constructiva, el conjunt edificat: el formigó vist de color blanc per als elements estructurants i estructurals, els murs cortina de vidre i les gelosies de malla d'acer inoxidable per al tancament dels espais d'acollida del públic, el revestiment de planxa d'acer inoxidable sorrejat per a la pell exterior del contenidor dels espais d'us intern, i entre uns i altres, els volums de fusta de les sales d'audicions.

L'edifici, de planta soterrani i tres plantes pis d'alçada, s'organitza amb cossos independitzables funcionalment de manera que permeti, si convé, simultaniejar diferents usos i, per tant, tenir una major flexibilitat i una major economia de personal i de consums.

A la planta baixa, es diferencien els següents nivells i accessos: Un nivell baix, a la mateixa cota de la Devesa, per on es produeixen els accessos de càrrega i de relació amb la Fira (zona del coberta entre l'Auditori i el palau firal) i l'accés de músics i del personal d'oficines a la façana de la Devesa. A un nivell d'1,35m més alt s'accedeix al vestíbul general des d'on es produeixen les entrades del públic a les sales i a la zona de congressos; aquest nivell coincideix amb el punt més alt de contacte entre el solar i el vial perimetral. Aquest nivell és el que tindrà continuïtat a l'exterior amb el cobriment del Güell previst.

Els espais de congressos i convencions formen un apartat també independitzable que se situa a la zona de ponent (oposada a la Devesa), amb accessos independents des del vestíbul general o des del porxo que dona al palau firal. Accessos que el relacionen així amb aquest.

La implantació bàsica de l'edifici segueix la trama ortogonal de la Devesa amb continuïtat amb el palau Firal, de manera que entre els dos edificis s'estableixi una relació que permeti entendre'ls com a un conjunt. L'organització interna segueix aquest traçat, disposant-se els espais més petits a les dues barres ortogonals que configuren les façanes que segueixen la trama i recolzen les tres sales grans. Aquesta organització permet una distribució racional i compacta del programa previst i per tant una major economia.

La quarta façana segueix una direcció esbiaixada, adaptant-se al carrer perimetral existent i als plàtans que s'han conservat en els dos extrems d'aquesta façana. Els vestíbuls, pensats com espais oberts i diàfans de doble o triple alçada, es disposen entre els volums interiors de les sales grans i la façana que dóna al riu.

S'han previst dos accessos i una connexió a dos nivells amb el palau firal. L'accés principal sota el porxo de l'angle nord-est i un accés per l'ús diari de les oficines, camerinos, etc.. a la façana est de la Devesa. Les connexions amb el palau firal configuren uns eixos interiors de circulacions entre les sales. A part hi ha els accessos de càrrega i descàrrega i les sortides d'emergència.

Les circulacions verticals s'organitzen en quatre escales sectoritzades, per als recorreguts d'evacuació, i una d'oberta, per a l'accés del públic en general, a la planta primera.

Les escales se situen al cos d'edifici amb façana a Devesa i als eixos de circulació entre les sales.

Les escales 1 i 4 situades al cos d'accés des de la Devesa estan lligades a l'accés principal de públic i a l'accés diari de les oficines, els camerinos i els serveis respectivament.

L'escala 2 està situada en l'eix de les dues sales grans i està pensada com doble escala oberta respecte els espais interiors de circulació, es pot tancar mitjançant comportes automàtiques per a l'evacuació o a criteri de la pròpia gestió de l'edifici.

L'escala 3 està situada en l'eix de circulació entre les sales mitjana i petita; i és la que connecta de manera directa amb el palau firal a nivell de planta baixa, a través del porxo, i de planta pis, amb un pont que desemboca a la terrassa del palau firal. Aquesta escala permet la relació vertical de tots els espais destinats a congressos de manera independent a la resta de l'edifici.

Els espais bàsics de l'edifici són: la sala gran de música simfònica, la sala mitjana, la sala petita, la sala de convencions i exposicions i les sales de congressos.

La sala gran, de 1.258 localitats, s'ha pensat per un ús polivalent com auditori i per congressos. En el disseny acústic s'ha primat l'ús com a auditori per a música simfònica i amb un sistema d'acústica variable que modifica la sonoritat de la sala per als requeriments de música amplificada i congressos. Està estructurada amb tres plans inclinats, amb grades de diferents pendents formant, la platea i l'amfiteatre un sol espai continu que es pot recórrer totalment des del seu interior. Perimetralment al volum principal de la caixa s'han previst llotges a nivell de les plantes baixa, primera i segona. L'accés principal a la sala, entre el primer i segon tram de butaques es fa des del vestíbul de la planta baixa. Des de la planta primera s'accedeix al pas de darrera el segon conjunt de butaques de la platea, des d'on arrenquen les escales interiors que porten al tercer pis. Des de la planta segona s'accedeix a les llotges i a l'amfiteatre.

La sala mitjana, de 402 localitats, s'ha pensat bàsicament per a música de cambra amb escenari central. L'espai es pot recórrer perimetralment entorn de l'orquestra a una cota elevada que permet l'accés directe dels músics a l'escenari des de la planta baixa. Les grades posteriors amb més pendent son amb baranes opaques que fan la funció de la petxina acústica, de manera que s'incorporin a l'escena. L'accés del públic es produeix totalment des del vestíbul de la planta baixa.

La sala petita, de 180 localitats, està pensada com a sala d'actes, es disposa també amb grades i té l'accés des de l'extrem oest del vestíbul de planta baixa.

La sala de convencions i exposicions té 420,50m² i s'ha situat a la segona planta amb llum zenital i oberta cap al paisatge per la façana nord, amb una terrassa i una galeria exteriors. Aquesta situació dins l'edifici permet un ús independent de la resta d'activitats paral·leles i per tant augmenta les seves possibilitats i diversitats d'ús. La resta de les dependències es distribueixen dins les dues barres perimetrals, situant les oficines, dependències per autoritats i petits locals tècnics al cos paral·lel al passeig de la Devesa, i els camerinos i magatzems i sales petites de congressos al cos paral·lel al palau firal.