anterior
següent

Celler de Mont-ras

Ubicació

Barri Canyelles, 15. Mont-ras

Tipologia

Arquitectura

Any

2017

Autors

Jorge Vidal Tomas
Víctor Rahola Aguadé

Promotor

Jose Luis Díaz-Varela Somoza

Construcció

Manel Jaen (Daro La Bisbal SL)

Col·laboradors

Mario Barredo (amidament i pressupostos), BAC Engineering Consultancy Group (estructures)

Fotògraf

José Hevia

La construcció d'un celler i la formació del vi estan lligades a una experiència amb la terra. El vi és olor, color, gust, cos i essència del raïm. Aquesta formació de sentits i percepcions ha d'anar acompanyada d'un lloc capaç d'emfasitzar aquest procés de transformació. Per això hem treballat quatre aspectes clau:

1.- El programa del celler respon a la necessitat de produir vi i organitzar una relació amb la masia existent. Per a la producció de vi es disposen quatre naus amb espais intermedis servidors, que contenen les instal·lacions. A la primera nau, començant per la banda dreta, s'emmagatzemen els estris del desenvolupament agrícola de les vinyes, al costat dels laboratoris, les àrees d'embotellament i la càmera frigorífica. La segona de les naus està destinada a les tines de maceració del most. La tercera nau emmagatzema durant llargs períodes les barriques i les ampolles en repòs. Per acabar, la quarta nau està destinada a l'àrea de tastos, gaudi i emmagatzematge de les ampolles de destapament.

Un accés en forma de túnel des de la part superior de la masia cap a la nau de tastos organitza el recorregut dels propietaris. L'accés a les altres tres naus es fa directament des de les vinyes.

2.- La humitat de la terra ajuda la conservació. Enterrem el celler per tal de mantenir la temperatura ideal i definir la plataforma de la masia. La terra és emmotllable i al seu voltant es pot espaiar, es construeix espai.

3.- La profunditat de l'espai és l'absorció de so, de buit i d'ombra. La llum organitza l'espai, que va de la claredat a la foscor i viceversa.

4.- Construïm fent servir la tècnica per organitzar l'espai i optimitzar esforços. L'edifici és una plataforma enterrada. La seva coberta-jardí descarrega el pes de la terra mitjançant voltes de formigó, el càlcul òptim de les quals dibuixa una secció d'arcs hiperbòlics. La plataforma es transforma en un captador i receptor d'aigua, que s'envia a un dipòsit per a la seva posterior reutilització. Els murs de contenció perimetrals amb les terres responen a la millor geometria per descarregar els esforços de compressió de la terra. Es resol mitjançant voltes de maó col·locades en vertical, que permeten l'entrada de llum zenital.