següent

Accés al restaurant Can Jeroni

Ubicació

C. Bellcaire, 17-19. Beget. Camprodon

Tipologia

Equipaments

Any

2010

Autors

Guillem Moliner Milhau, arquitecte
Eduard Callís Freixas, arquitecte

Promotor

Xavier Pladaveya Verdaguer

Construcció

Construccions Beget
Germans Pairó
Fusteria Jord
Recamlàser

Col·laboradors

Ramon Soler, aparellador
Miquel Capdevila, estructures
Nifava, disseny gràfic

Fotògraf

Espai Androna sl

En un restaurant en funcionament es proposa un nou accés. L’obra es basa en un avantprojecte global per adaptar les dues plantes superiors com a hotel i resoldre algunes mancances del restaurant, com ara la posició dels banys o l’accessibilitat. Per determinar la ubicació d’aquesta entrada es prioritzen la conservació del menjador més antic del restaurant i la facilitat d’accés als pisos superiors. Amb la intervenció s’adeqüen dues plantes d’uns 50 m2 construïts. A la planta baixa hi ha la barra d’atenció als clients i de servei de la terrassa, uns banys i les sortides de l’ascensor i de l’escala cap a les plantes superiors. El primer pis es planteja com un salons de planta previs al corredor de les habitacions.

L’espai dels vestíbul el configuren tres cantonades. A l’esquerra un espai més ampli limita amb la barra disposada en relació tant amb l’exterior com amb el menjador antic. La via del centre dóna accés acotat a la sala interior de gran volum, com si es travessés un mur molt gruixut. A la banda de la dreta s’inicien les escales cap a la primera planta. Totes tres cantonades acullen una previsió de caixa d’ascensor, un magatzem i uns banys amb il·luminació natural. La configuració d’aquest espai es va determinar per l’ajust de les necessitats al reduït espai i per la seva condició d’espai previ a la sala interior excavada a la roca i amb doble alçada. El treball amb espais definits per cares no ortogonals va permetre adaptar-se a la geometria de la casa, regular els passos entre àmbits i absorbir l’alta pressió dels requeriments funcionals.

Els materials són austers i durs en relació amb la presència de la pedra tant a fora com a la sala excavada. El paviment i l’arrambador són revestits de pedra, les parets acabades amb morter lliscat amb un ratllat que disminueix d’intensitat fins a fer de sòcol de primera planta. Alguns elements de fusta i llautó sulfuritzat aporten un contrapunt de calidesa. Els punts de llum se situen a prop de les cantonades per reforçar les arestes. Aquesta paleta de materials s’estableix per a la intervenció en la resta d’hotel.

El poc espai i la gran quantitat d’encàrrecs van obligar a enginyar una sèrie d’artificis tant per facilitar la feina dels treballadors com per ocultar aparells de tota classe en un espai tan reduït. En són exemples un pas al menjador antic des de darrere la barra que pot funcionar com a porta o com a passaplats, un porticó de l’exterior que serveix també de lleixa per al servei, una barra que oculta la climatització o uns miralls de bany que tapen els assecamans i matisen l’entrada de llum natural.