anterior
següent

Reforma i ampliació del Mas Verd a Millàs

Ubicació

Madremanya

Tipologia

Habitatges unifamiliars

Autors

Fernando Villavechia
Eileen Liebman
Mireia Comajuncosa

Promotor

Raicam SL

Construcció

Burgos Gasull SL

Col·laboradors

Ana Bracons
Magali Barre
Christian Holtegaard
Ida Braenstrup
Sara Kangas
Tècnics-G3: Pilar Estrada i Joan Martí
Static Ingenieria SA: Gerardo Rodríguez

Fotògraf

Michel Moran

Sobre un turonet a les afores de Millàs, dominant Les Gavarres en la llunyania, s’hi troba la finca del Clot de Can Verd. A l’inici del projecte, el conjunt d’edificacions constava d’un antic graner ja rehabilitat com a vivenda, el Mas en sí i l’annex (antic molí), inhabilitats des de fa dècades i en estat d’abandó.

L’encàrrec requeria la rehabilitació total del mas i la seva adequació a tres programes independents: vivenda principal amb annex de convidats, vivenda de masovers i apartament independent. Als voltants del mas, s’havien de reestructurar tots els camins de la finca, a l’igual que l’accés. Calia adequar els espais exteriors propis d’una vivenda, repoblar i introduir nova vegetació, ubicar una piscina amb vestidors, un garatge i crear un cobert-hivernacle on situar-hi l’hort biològic, els camps de conreu de nova implantació i l’oliverar, recentment rescatat. A més a més, s’havien de racionalitzar els elements de proveïment d’aigua existents, però deslligats entre sí (pou, cisterna, toll i estany) i recolzar-los amb un dipòsit nou, per aconseguir una autonomia de consum gairebé total.

La intervenció al mas respecta l’estructura i les proporcions dels interiors, a través de l’acurada modificació i creació de forats i la implantació de nous materials. Malgrat tot, la introducció d’elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d’iroko) s’ha valorat com a part integral de la transformació i no pas com a decoració supèrflua. Només l’espai central de l’escala – il·luminat amb un lluernari – es va projectar com un espai completament nou. A més a més, es va crear un sistema de talls a la façana, amb marcs i porticons de ferro, per distingir els nous forats, cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de mida modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, “cenador”, porxo, escalinata d’accés i pati d’estiu), així com diverses terrasses.

L’estratègia de la nova construcció (formigó vist) ha estat la d’embeure-la al marge més pròxim al mas, d’una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia. El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d’una seqüència d’espais que comença amb l’arribada en cotxe. A continuació, i a través d’un pati reenfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l’era-mas i els camps-garatge.

La bassa (antic toll), a banda de rebre les aigües pluvials de cobertes i d’escorrentia, serveix, amb el cobert-hivernacle, d’ancoratge i avantsala d’arribada al mas.