anterior
següent

Escola Infantil i Primària Ardenya

Ubicació

C. Pere Pascual. Sant Feliu de Guíxols

Tipologia

Equipaments

Any

2010

Autors

Ramon Bosch, arquitecte
Elisabet Capdeferro, arquitecta

Promotor

ICF/GISA / Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Construcció

Capdeferro Constructor SA

Col·laboradors

Blàzquez-Guanter, estructures
Joan Anglada, cap projecte
Enco, enginyeria i control s.l.,

instal·lacions
Iban Ocaña, delineació
Arnau Boix, delineació
Josep Casas, cap obra

Fotògraf

José Hevia

L’escola. Espais per a l’aprenentatge. Per al treball, i també per al descans.

Un nou sistema de concurs públic que engloba projecte i obra en un sol encàrrec ens proposa el repte d’investigar processos de construcció en sec per tal de rebaixar els costos i escurçar al màxim els terminis d’execució.

Un sol element prefabricat i estructural de formigó, disposat de maneres diverses, ens permet configurar formes variades de relació amb el lloc i espais interiors de diferent natura. La membrana així construïda gradua la llum, la temperatura, el tacte i el so segons les activitats que acollirà, mirant de dotar cada àmbit amb les condicions de confort desitjables.

Des del carrer fins al pati, l’edifici acompanya un seguit de transicions encavalcades: de la ciutat a la riera, del trànsit al recer, del buit exterior al buit domesticat. Planer i tancat en relació a la via rodada, l’edifici es va fent porós i permeable a mesura que pren contacte amb els espais exteriors propis dels patis, pistes d’esport, bosc i riera.

La façana del carrer focalitza l’atenció del vianant en les obertures d’accés que pauten el perímetre del recinte. La planxa metàl·lica perforada configura un límit amb diversos graus de permeabilitat visual segons la direcció de la llum. En un segon pla, cobreix els buits entre les peces de formigó quan és necessari matisar l’arribada del sol a les aules sense minvar la transparència de les obertures.

A l’interior de l’edifici els àmbits de circulació es conceben com a passatges d’ús col·lectiu; seqüències espacials variables que s’estructuren segons la canviant però sempre estreta relació amb l’exterior i totes les seves connotacions positives. El blanc, neutre i reflectant, espera ser enriquit amb les aportacions policromades dels treballs i dibuixos dels estudiants.

Els porxos que estableixen la transició final de l’espai cap als patis doten l’edifici d’un alt grau de porositat a sud i oest, i d’espais de trobada, repòs o joc, amb llum a l’hivern i ombra a l’estiu, a cobert, però a l’aire lliure.

La vegetació dóna continuïtat als sistemes naturals existents. Els pins, roures i alzines procuren estades d’ombra perenne. Els pollancres reforcen el ritme vertical predominant i connecten visualment l’escola amb la riera.