Casa Alda

Ubicació

C. Puig Gros 12. El Port de la Selva

Tipologia

Habitatges unifamiliars

Any

2010

Autors

Adrià Carbonell Rabassa, arquitecte
Carles Claparols Llach, arquitecte

Promotor

Carmen Alda

Construcció

Construccions Pòrfit SL

Col·laboradors

Jesús Hoya Laborda, arquitecte
Toni Floriach, arquitecte tècnic
Javier Montes, estructura
Oriol Ruiz, enginyer

Fotògraf

Jon Uriarte

Es difícil escapar als encants del Cap de Creus. Aquesta casa no només s’ha deixat seduir sinó que ha volgut fondre’s en el seu paisatge abrupte. Roques i feixes, pendents i terrasses han estat més que elements naturals, s’han convertit en elements de disseny, materials amb els quals construir.

La implantació de l’habitatge ha estat totalment condicionada per l’excavació ja existent en el solar. Aquesta excavació es va fer segons les directrius d’un projecte previ, però amb grans incoherències en l‘execució, sobretot pel que fa a les cotes altimètriques. El present projecte pren com a condicionant de partida l’estat del solar i adapta la nova disposició de les peces d’habitatge a l’excavació.

En la cota del carrer superior se situa una plataforma d’accés i aparcament, amb capacitat per a dos cotxes. Des d’aquesta plataforma s’inicia el recorregut descendent cap a la cota de planta baixa, aprofitant una rampa creada per la màquina excavadora en el procés d’excavació. Aquest recorregut es produeix alternant trams d’escala amb zones de descans que permeten la contemplació del paisatge. Les escales d’accés arriben a un pati que divideix l’habitatge en dues peces, una principal amb un programa convencional d’apartament, i l’altra, més petita, com a estudi, o com a pavelló d’invitats. Les cobertes enjardinades amb vegetació autòctona seran extensió de la topografia, terrasses-jardí sobre el mar.

S’ha posat un gran esforç a integrar l’edificació en el seu entorn d’una manera tranquil·la, i a crear uns espais còmodament habitables però que permetin una clara consciència i percepció del paisatge on s’emplacen. Així es manifesta en el diàleg amb el context paisatgístic i topogràfic, tant en l’aspecte volumètric com en l’ús d’un llenguatge formal amb una forta expressió material (pedra del país i formigó) però sense estridències. Una relació dialèctica que vagi en tots dos sentits: la casa dins el paisatge, el paisatge dins la casa.