Llar d’infants de les Fonts

Ubicació

Olot

Tipologia

Equipaments

Autors

Eduard Montané Balaguè
Mateu Barba Teixidor
Jaume Aumatell

Promotor

Ajuntament d’Olot

Construcció

Ajuntament d’Olot

Col·laboradors

K2 Consulting SL
Miquel Lacambra
Maria Duran
Àlex Gravalos
Anna Souto

Fotògraf

Eduard Montané

La Llar d’Infants s’ubica en un sector que encara no s’ha desenvolupat totalment. És un coixí verd dins de la trama urbana, de dimensions considerables, i que juntament amb el riu amb què limita, representarà en un futur proper una zona de lleure estratègica dins del municipi.

El projecte es va desenvolupar resolent alhora les dues escales que oferia el lloc. Es va analitzar aquest lloc en la seva totalitat, per tal de buscar i “emplaçar” l’edifici dins d’aquest futur parc urbà. Alhora, i a mesura que l’edifici s’anava formalitzant, es modificava subtilment el seu entorn més immediat. Un exercici, que en definitiva, va intentar treure el màxim partit dels valors paisatgístics d’aquest indret: el riu, les vistes a les muntanyes, al centre històric i a l’arbrat.

La posició de l’edifici dins d’aquest futur parc urbà respon, per una banda, a una ubicació propera a les vies urbanes, per tal de facilitar la seva connexió. Per altra banda, allunya l’edifici el màxim possible de la cota inundable de la llera del riu. En secció, l’edifici s’assenta en una plataforma deprimida del carrer principal, al costat de l’antiga traça d’un camí existent, però alhora sense que la seva implantació representi un obstacle de cara a la resta de visuals des del barri.

La planta es divideix en tres bandes longitudinals que contenen tres zones d’ús diferenciat. La banda que conforma la façana al riu, la més ampla, correspon a l’aulari. La següent, és la franja de circulacions que relliga tot l’edifici. Una última franja, tocant a la part del carrer d’accés, és on s’ubiquen aquells espais més adreçats al servei i que no són pròpiament de docència.

La secció respon també a aquestes tres franges. L’edifici es remata amb una coberta a dues aigües. Una de les vessants correspon a la franja de l’aulari, mentre que l’altra engloba les altres dues franges (de passos i serveis). Aquestes dues vessants, en certs punts, es perllonguen i generen entrades de llum zenitals, que principalment il·luminen les zones de serveis de les aules (canviadors) i el passadís central. Un d’aquests perllongaments, pren un major volum per tal d’emfatitzar el vestíbul central al qual il·lumina.

Les façanes es resolen amb dues solucions diferenciades per tal de donar resposta a l’emplaçament. Les testeres i la façana d’accés que miren el carrer, estan formades per uns panells de barres de formigó que pretenen donar un caire hermètic a l’edifici amb excepcions puntuals on, quan el programa ho permet, es disposa d’una certa transparència entre barres. Per altra banda, la façana de l’aulari i que s’orienta cap al riu és oberta, clarament abocada cap a les vistes, i està formada per conjunts de fusteria vidriada amb porticons mòbils que actuen de tamís solar i de protecció a la intrusió.