Ordenació de la plaça Major de La Bisbal

Ubicació

Pl. Major. La Bisbal d'empord. La Bisbal d'Empordà

Tipologia

Espais exteriors

Any

2000

Autors

Carles Bosch Genover
Joan Lluís Frigola Torras

Promotor

Ajuntament de La Bisbal

La Bisbal s'origina a l'edat mitjana com un assentament sobre la traça del camí de Girona a Palamós Torroella: en la seva confluència amb el Daró, com a centre de serveis per a la comarca del Baix Empordà, simbolitzat en el seu mercat setmanal dels divendres. La planta és molt neta, una el·lipse, l'eix major de la qual és el camí, voltada de muralles, amb dues parts ben diferenciades: l'esquerra, presidida per l'església, i, la dreta, pel castell episcopal.

La plaça no és més que un mínim eixamplament de! camí, una seqüència lineal que va articulant espais molt diferenciats. No és un conjunt unitari, sinó la suma d'episodis diversos, que han anat variant amb el temps, amb la constant de la tensió que produeix la façana de l'església, L'estat actual és conseqüència d'una operació Barroca (l'admirable dialèctica entre la façana del temple i la del palau del baró de Púbol) i dels enderrocs del segle XIX per guanyar espai per al mercat. Pel camí s'ha perdut l'antiga plaça coberta, de la qual només tenim referències escrites.

L'encàrrec deriva de les recomanacions del Pla especial, redactat amb l'objectiu de revitalitzar aquesta part del nucli antic, marginat per la creació al segle XIX de la nova carretera que ha esdevingut l'eix comercial de la població i amenaçat ara pel traçat de la futura variant, que pot fer perdre a la ciutat part del seu paper de centre de serveis.

Plantegem el projecte de manera neutra, amb un únic material, pedra fosca de Calatorao, col·locada amb moltes juntes, pensant en l'ús del mercat. Una mínima trama s'estructura a partir de les façanes de l'església i del palau del Paró de Púbol, i el paviment s'estén com una teranyina que es va adaptant a l'espai, amb un resultat de trapezoides vibrats per l'especejament i per les claus de volta del centre.

Havíem de plantar un plàtan a la part baixa, en el sector on es van enderrocar unes cases al segle XIX, però els erudits locals no ho han estimat oportú.