anterior
següent

Seu del COAC

Ubicació

Pl. de l'Esglèsia, 6 - 17600. Figueres

Tipologia

Arquitectura

Any

2006

Autors

Ángel Fernández-Liedo
Carles Victoria
Jaume Berton
Xavier Teixidor

Promotor

COAC

La nova seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Figueres ocupa un edifici del segle XVIII annex a la a la rectoria de Sant Pere que estava abandonat des de feia anys. Les obres han permès obrir al públic les noves oficines col·legials després d'una complexa obra de reforma de l'interior.

El projecte, guanyador del concurs convocat per la Delegació de l'Alt Empordà, ha afrontat l'obra amb el màxim rigor, tant pel que fa a l'acompliment del programa que van establir les bases del concurs, com en el respecte a la arquitectura preexistent, protegida pel Pla Especial del nucli antic.

La nova seu ocupa un espai encaixat entre les dependències de la parròquia i un passatge clausurat. La construcció s'havia annexat a la rectoria en el moment en que es va obrir la plaça, a través d'una coberta unitària, però les reformes de l'interior no s'havien arribat a completar mai.

La adaptació de l'edifici per a seu de la Delegació del COAC va fer necessari un replanteig total dels espais, atès que el caràcter domèstic dels interiors i l'estat general de l'estructura reclamaven reformes importats.

El projecte conserva les parets exteriors i la coberta de l'edifici primitiu i buida l'interior d'aquest contenidor per a situar un nou nucli de comunicacions i serveis adjacent al passatge, deixant els espais propers a la façana de la plaça nets per a distribuir-hi les dependències de la Delegació.

Aquesta disposició ha permès obtenir a cada una de les plantes un espai flexible, ben orientat i amb capacitat per a poder ser adaptat a les necessitats col·legials actuals i futures. L'edifici compta amb dependències per al servei de visat, administració, secretaria d'activitats i Delegació,. La planta primera es destina a sales de reunions i acull també els actes que organitza l'entitat.

El tractament de les façanes estableix un llenguatge que vol entendre els dos edificis inicials (Parròquia i Col·legi) com a conjunt, amb la intenció de potenciar la presència de la institució a la Ciutat. Els acabats utilitzats recuperen les tècniques pròpies del barroc, l'estil que va utilitzar l'arquitecte Pelayo Martínez en la reforma mai completada. Amb la unificació de l'estucat i mitjançant els esgrafiats, s'ha formalitzat una decoració unitària que reconeix sense estridències la dualitat del programa interior però completa satisfactòriament la reforma inacabada des de feia seixanta anys. L'esgrafiat és un compàs que com a logo del Col.legi es transforma irònicament en una mitra en la façana de la rectoria.

A les façanes laterals, la intervenció es fa més evident tot i utilitzar elements expressius propis de la arquitectura històrica: forats verticals i emmarcaments de pedra a les obertures. Aquí, però, s'utilitzen amb vocabulari actual, convivint amb les balconeres originals i posant en evidència la regeneració soferta per l'edifici.

L'interior en canvi és sobri i contingut, amb paraments llisos pintats de blanc, paviments de formigó polit i fusteries i proteccions d'acer inoxidable. La simplicitat general permet concentrar esforços en el disseny acurat de les entregues entre materials, evitant la col·locació de tapajunts i sobreposant-hi un mobiliari actual de colors vius que ajuda a significar els diferents espais

La recuperació de la porta lateral del passatge com a nova entrada principal i la posició del rètol identificador de la institució en la cantonada de la façana tracten de potenciar la regeneració del carreró. Esperem que la finalització de les obres en curs al fons del passatge permetin completar l'obra amb la col·locació de la pantalla trenada d'acer inoxidable que ha de potenciar l'expressivitat del rètol que, ingràvid queda suspès sobre l'entrada .