anterior
següent

Les línies de l'aigua

La instal·lació construeix una metàfora amb la qual el carrer recupera la identitat on l'aigua traça els carrers de la ciutat. El canyissar descontextualitzat, rastre d'aigua, embolcalla l'espectador en el paisatge natural on la riuada de gent es fa partícip de la instal·lació, com aigua que flueix.

La instal·lació es materialitza amb un aparell de maons foradats en què els forats serveixen de suport per a la vegetació i els punts de llum. La disposició dels maons i l’altura del canyís s’han calculat a partir de les visuals del replà d'escala inferior i de la plataforma de la plaça de la Catedral, per tal que es projecti la imatge d’un curs natural de riu on flueixin els visitants. Els punts de llum als maons i als murs del carrer, com cuques de llum, estenen l’àmbit de la instal·lació espacialment i temporalment i, alhora, es reprodueix el so del curs d’aigua, que transporta el visitant a l’espai natural.