anterior
següent

Rehabilitació del Pont Vell

Ubicació

Nucli Antic. La Bisbal d'empord. La Bisbal d'Empordà

Tipologia

Espais exteriors

Any

2005

Autors

Joan Escribà Serra
Maria Dolors Nadal Casaponsa

Promotor

Institut Català del Sòl - Ajuntament de La Bisbal

El pont Vell és un element arquitectònic fonamental en la imatge de la població i, alhora, forma part de la xarxa bàsica per a vianants, que canalitza un flux continuat entre el barri del Pont i el centre històric i comercial de la vila. Abans de la intervenció estava molt deteriorat. Les dues voltes que el formen presentaven descamació, amb punts on fins i tot s'havien desprès algunes pedres. Les dovelles dels arcs que donen a la cara sud estaven desgastades, algunes fins a un gruix considerable. El paviment estava deteriorat i era de molt baixa qualitat. Les baranes, que es trobaven en un estat de conservació deplorable, s'havien coronat de manera discontínua amb pedra i rajola vermella; en general, a més, tenien una altura de menys de 0,70 metres respecte del pla de circulació. En plantejar-se la intervenció es fa evident la necessitat de revisar la funció primària del pont com a eix de comunicació entre dues zones urbanes estretament relacionades. La seva funcionalitat com a via per a vianants és incompleta, ja que les escales constitueixen un mitjà insuficient per donar resposta als requeriments exigits. Juntament amb la necessitat de sanejar les escales i les seves agafades, apareix l'exigència de suprimir les barreres urbanístiques, procurant alterar mínimament la imatge del pont. Atès que no és acceptable envair amb rampes els carrers transversals i que un sistema mecànic seria molt car i aparatós, s'ha optat per un sistema de rampes adossat a les parets laterals del riu que solucioni l'enllaç del pont amb l'espai de les seves desembocadures, però sense afectar la imatge de l'element arquitectònic principal. La cara de les rampes que dóna al riu es tracta com la prolongació de la paret de pedra existent, i la que mira a l'espai urbà, com un mur de rajols de gruix equivalent a l'amplada de la rampa. Aquest mur de rajol té una obertura cap al riu que deixa el pont al descobert, emmarcant-lo i aportant una atmosfera de continuïtat entre ambdues ribes. En una d'aquestes obertures, la de la cara que mira a la ciutat, s'hi reimplantarà la font de pedra existent. La de l'altre costat es tracta simplement com un petit mirador.

Es preveuen baranes metàl·liques tan sols en els elements de nova construcció, evitant-les a la cara que dóna al riu perquè això significaria un canvi massa radical de la imatge del pont Vell vist des de l'altre pont.

La disminució de l'amplada de les escales, indispensable a fi de possibilitar l'agafada de les rampes amb la part superior del pont, resulta admissible i justificable, ja que l'amplada actual de més de trenta metres és necessària i la formalització proposada, que neteja les escales d'elements accessoris, concorda millor amb la sobrietat i la contundència del pont.