anterior
següent

Bloc d'habitatges "El Farcell"

Ubicació

Urb. Park-Sol, Marià Pujolar 57. Figueres

Tipologia

Habitatges plurifamiliars

Any

2010

Autors

Josep M. Modolell Alberch, arquitecte
Carles Modolell Parera, arquitecte

Promotor

El Farcell CB

Construcció

Costruccions Pere Miquel Casals SL

Col·laboradors

Agustí Donat, aparellador
Marc Modolell

Fotògraf

Ferran Castell
Josep M. Modolell

L’ENCÀRREC

Un solar en una cantonada. Una família de set membres: pare, mare i cinc germans. Ben entrat el s. XXI, aquesta família inicia l’època d’emancipació dels germans i s’aventura, doncs, en l’atractiva idea de fer-se un habitacle on poder viure la família al complet. “Pare i mare sempre han dit que la família és un farcell: diferents membres agrupats sota un mateix sostre (...). Una branca sola és fràgil, fàcil de trencar. Les branques unides, en canvi, ofereixen més resistència a ser trencades.” Aquesta idea paternal s’assimila a la d’una família fràgil si té els membres separats; junts, una sola unitat. Zones de dia i de nit separades i funcionament climàtic adequat de l’edifici són altres premisses que s’introdueixen en l’encàrrec.

EL PROJECTE

El projecte pretén donar resposta a aquesta idea de família assimilable a un farcell, i proposa el següent: sis habitatges diferents (un per a cada fill i un per als pares), complementats i relacionats els uns amb els altres en totes direccions, formant una única unitat. Tot embolcallat per una mateixa pell o tancament clar i contundent.

Els habitatges són diferents entre si perquè cada membre de la família és diferent, de la mateixa manera que ho són les seves necessitats. Aquesta diferenciació, juntament amb el fet que cinc dels sis habitatges són dúplex, fa que s’acoblin entre ells en les tres direccions (un habitatge pot ser adjacent a diversos habitatges a la vegada i en plantes diferents).

LA CONSTRUCCIÓ

L’edifici s’estructura amb pilars de formigó, forjats reticulars i murs pantalla en la planta soterrada per allotjar-hi les sis places d’aparcament. El tancament exterior és un punt clau del projecte i de la construcció. Per un costat, ha d’acomplir la funció d’embolcall de les 6 unitats d’habitatge; per l’altre, ha de ser climàticament efectiu. Això fa que el projecte adopti la façana ventilada com a solució més adient: funciona com una pell exterior que agrupa el conjunt, la cambra d’aire que ventila és ideal a l’estiu i la inexistència de ponts tèrmics ideal per a l’hivern, etc.

A l’hora de definir la protecció solar dels habitatges, s’intenten evitar les caixes de persiana per la difícil solució dels ponts tèrmics que generen. Els llambins corredissos exteriors semblen la millor solució. Es fixen en el mur interior i s’amaguen dins la cambra d’aire, deixant totalment intacta la pell exterior.

Les obertures es llegeixen verticalment de manera unitària. Diferents habitatges comparteixen una mateixa obertura. Les finestres sense ampit que arriben a nivell de paviment interior permeten que els infants puguin observar el carrer sense haver d’enfilar-se enlloc.

No es construeix cap balcó per emfatitzar l’aspecte unitari i per evitar de nou els ponts tèrmics; tot i així, en quatre dels sis habitatges són substituïts per àmplies terrasses.

La pell exterior s’estén fins la cota de planta sotacoberta, que per normativa ha d’enretirar-se tres metres respecte a la façana. S’aconsegueixen unes terrasses molt íntimes que s’amaguen de les mirades exteriors. Uns forats emmarquen les vistes cap a la plana de l’Empordà.