anterior
següent

Casa a Gaüses (o una casa per 70.000 euros)

Ubicació

Gaüses de Dalt. Vilopriu

Tipologia

Habitatges unifamiliars

Autors

Eugeni Bach
Anna Bach

Construcció

Jordi Marcó
Ormetal
Pere Taberner
Josep Ventalló
Lluís Gifra

Col·laboradors

Alfons Brugué

Fotògraf

Jordi Bernadó

En un solar estret i allargat, on ja hi ha un habitatge, es proposa construir un petit estudi que pugui servir tant com a taller de pintura com per a habitatge ocasional els caps de setmana per als fills dels propietaris.

El punt de partida del projecte venia donat per l ́aspecte econòmic; havia de ser un projecte econòmicament viable amb un pressupost mínim (70.000 euros).

Aquest factor limitava les possibilitats tant estructurals com d ́acabats, així que es va partir d ́una premissa molt clara: calia treballar amb els industrials de la zona (a ser possible, del mateix poble), i amb unes solucions tècniques a les que estiguessin acostumats; solucions tradicionals adoptades a les construccions típiques de la zona.

Aquesta premissa ens conduïa a treballar amb murs de càrrega, forjats unidireccionals, finestres d ́alumini de dimensions raonables i acabats convencionals com l ́arrebossat pintat.

A partir d ́aquí, l ́estudi-habitatge, d ́uns 90m2, es divideix en dos sectors ben diferenciats: un espai obert i diàfan que dóna a l ́exterior a través d ́un porxo de canya, i un espai més íntim, amb dues habitacions i un petit bany. Tot el programa encaixat en un perímetre de murs de càrrega amb una llum lleugerament superior als 6 metres.

L ́espai diàfan conté la sala d ́estar, menjador i cuina. Aquests espais es projecten maximitzant la seva superfície sobre el total, de manera que el cor de la casa, l ́espai on es realitzen la majoria de les funcions diàries, sigui el més agradable possible. Les habitacions, en canvi, s ́entenen com a espais bàsics, amb l ́espai mínim per dormir i tenir una petita taula.

Donada la gran insolació que pateix la coberta durant els mesos d ́estiu, s ́aprofita la seva inclinació per generar un flux d ́aire dins d ́una càmera ventilada a la manera tradicional de coberta de l ́Eixample de Barcelona: per sobre del forjat s ́aixeca una segona coberta, en aquest cas d ́uralita, que genera una càmera d ́aire d ́uns 30 cm. Aquesta càmera s ́aprofita amb la inclinació de l ́edifici per permetre, a través d ́unes perforacions a la façana, l ́entrada d ́aire per la part més baixa de la coberta i la seva sortida per la part més alta. D ́aquesta manera, l ́aire de la càmera es calenta amb la insolació, puja i surt per les perforacions altes, absorbint aire més fresc per la part inferior.

Les dues façanes de l ́habitatge sota el porxo es pinten amb franges verticals blanques i verdes, de manera que l ́ombra de la canya produeixi un joc de textures que va canviant amb les diferents orientacions del sol durant el dia. Aquest no és únicament un recurs formal que a més ajuda a integrar l ́edifici en la vegetació que l ́envolta, sinó que és també una resposta al tipus d ́acabat de façana amb què estàvem, per pressupost, obligats a utilitzar.