anterior
següent

Adequació de Masia com a casa unifamiliar

Ubicació

Calamostera, camí Vell de Sant Sadurní. Monells. Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Tipologia

Habitatges unifamiliars

Any

2003

Autors

Iñaki Alday
Margarita Jover

Promotor

Ignacio Alday

Casa destinada a habitatge habitual per acollir-hi fills i néts, no de cap de setmana i estiueig. Per tant, és una casa que requereix confort, lluminositat i desenvolupament de la vida a l'interior, no pas, bàsicament, al porxo i la terrassa.

Una masia amb parts de certa antiguitat, d'ús agrícola i ramader fins a última ocupació (porcs, ovelles, vaques, gallines i conills a la planta baixa; habitatge, garatge i magatzem a la primera planta; assecador, paller i traster a la segona planta). Es busca adequar-lo amb una intervenció ajustada, discreta, contemporània i lliure en la mesura del possible d'un estil "Empordà" ja identificable; sense perseguir l'autenticitat", una casa en el camp amb un cert "distanciament il·lustrat" respecte a aquest camp.

Així, es decideix revocar i pintar amb tons freds les zones de façana la fàbrica de les quals així ho requereix, enguixar i arestar els paraments interiors exempts d'humitats i de sals, i utilitzar la mateixa xapa galvanitzada amb la qual els agricultors de la zona reforcen els baixos de les portes i els elements exposats a l'aigua i a les agressions. Es prescindeix dels acabats ceràmics, dels revestiments rústics, dels idíl·lics tints d'òxid i de les xapes d'acer Corten amb les quals tradicionalment s'ha integrat el nou ocupant urbà en l'entorn empordanès.

Les noves obertures, que fan habitables determinades estances (originàriament, quadres i cellers), es practiquen encastant calaixos de xapa galvanitzada, sempre iguales entre elles fins i tot en el cas de diferents gruixos de mur. Prefabricats en taller i amb dimensiones de 20x40 cm a l'exterior, permeten evitar el tractament dels muntants, la llinda i l'escopidor (en especial, en les parets de pedra sense revestir), manifestar-se amb discreció, i difondre la llum a l'interior. Un mecanisme senzill (un rodó enroscat amb frontissa) permet obrir-ne algunes abatent-les a l'exterior. Amb el mateix material, es resolen canals, baixants i trencaaigües, graonada, zones d'esquitxades als banys i a la cuina, passamans i llindes interiors.

Per ventilar i il·luminar la part enterrada de la planta baixa, s'esquinça fins a terra i es comparteix el buit de la cuina, que amb dovellaments i xemeneia fan una referència llunyana a una coneguda intervenció en circumstàncies similars d'ara fa ja 40 anys.