anterior
següent

Dues cases i un pavelló de convidats

Ubicació

C. del Nord. Albons

Tipologia

Habitatges unifamiliars

Any

2010

Autors

Sergi Serra Casals, arquitecte
Marta Adroer Puig, arquitecta

Construcció

OBRES I REFORMES TORRENT SL

Col·laboradors

Josep Casas, coordinador d’obres
Ignacio Esjub, estructures
Manuela Muñiz
Martina Garrera
Isabel Concheiro
Thiago Tavares
Fran Vazquez

Fotògraf

Aleix Bagué

El Quadró de les Vinyes és un tros de 900 m2 situat en el casc antic del municipi d’Albons, al Baix Empordà, a Catalunya. Es tracta d’un fragment de poble, un buit, un hort, un antic quadró amb vinyes mai edificat, solament ocupat amb un petit porxo autoconstruït per protegir les eines del camp. Un quadró amb tres dels seus quatre límits definits per la contigüitat de les antigues construccions del petit nucli rural i el quart obert a les magnifiques vistes de l’Empordà.

Hem de completar aquest fragment de poble. El programa, per a dues famílies emparentades, el defineixen dos habitatges de segona residència i un pavelló de convidats que incorpora els espais tècnics comuns. El planteig del projecte és d’una sola construcció, que assumeix la dualitat programàtica des de la unitat formal: cosir el que fins ara era un buit amb la resta d’entorn edificat i fondre-ho amb els seus límits. Els dos habitatges són semblants però narren el planteig formal a partir de diferències programàtiques i de variables contextuals, les magnífiques vistes de tota la plana amb el Mediterrani i el Pirineus de rerafons, l’orientació, la tramuntana; a partir de variables econòmiques, de mitjans i de costos, pocs materials; a partir de variables constructives, materials contemporanis, com la termoargila vista, vernissada o pintada i els plafons de virutes i ciment per executar tots els tancaments: colors vermellosos i grisosos (que tiren a negres) de construccions austeres d’antigues parets mitgeres de ceràmiques vistes i arrebossats de ciment pòrtland i calç, embrutats pel pas del temps amb regalims i parasitats amb líquens propis d’una arquitectura que per sobre de tot passa desapercebuda.