Ribot i de Balle, de, Joan Maria

24/02/1919 -

Arquitecte

Nascut a Girona l'any 1919, obté el títol d'arquitecte l'any 1947, i el de doctor arquitecte el 1965.
La seva llarga carrera professional té dues vessants fonamentals: l'arquitectura residencial i l'interiorisme des del despatx privat, i la seva tasca pública com arquitecte responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona i com a membre de la Comissió redactora del Pla Director de la Catedral de Girona.
Des del seu despatx d'arquitecte realitza xalets a la Costa Brava, vivendes a diferents punts de les nostres comarques, escoles i equipaments industrials i comercials. Les seves obres més reconegudes són el Garatge Forné (1957), el bloc Mascort (1959), el bloc Serra (1963) i l'ampliació de la indústria Òptimus (1964-1967) a Girona; el Garatge La Hispano Hilariense (1951) a Arbúcies, l'Hotel Alga (1956) a Calella de Palafrugell i l'Hotel Sant Marc (1955) a Tossa de Mar, entre d'altres.

En l'àmbit de la restauració intervé en nombrosos monuments, com ara el Claustre i la torre de Carlemany a la Catedral de Girona, Sant Pere de Galligants i Sant Nicolau de Girona i Sant Julià de Boada, entre d'altres. Pel que fa a cases senyorials restaura la Fontana d'Or i les Torres de Palau a Girona, Ca la Pruna a Pals i La Casa de les Vídues de Llagostera, per citar-ne algunes.
L'any 1998 rep la medalla President Macià (1998) i el 1999 és nomenat Acadèmic Honorífic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi.

Joan M. de Ribot als arxius:

La documentació professional es conserva a l'arxiu del CAOAC, demarcació de Girona (en curs de catalogació) i als diferents arxius de les institucions per les quals ha treballat.