Jaciment arqueològic d' Empúries

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2565

 

Turó a migdia de Sant Martí d'Empúries

L'Escala - Alt Empordà

 

s. VI a. C - III d. C.

grega / romana

 

Ús: ciutat grega i ciutat romana / parc arqueològic

Estat de conservació: B

 

Descripció

Parc arqueològic integrat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

De la ciutat grega, fundada en el s. VI a.C., se'n conserven les muralles (s. IV-II a.C), restes de carrers enllosats, cases, cisternes, filtres d'aigua, la zona dels temples on es rendia culte als deus Asclepi (de la medecina), Hygea (de la salut) i Serapis. La ciutat grega s'organitzava entorn a l'espai públic (Àgora).

La ciutat romana, fundada en el s. II a.C., encara no ha estat excavada en la seva totalitat. Es tracta d'un recinte emmurallat de planta rectangular centrat pel Fòrum. Els carrers presenten una disposició regular. Cal destacar algunes cases amb mosaics, les tabernae, un petit temple "in antis", l'amfiteatre, la palestra i restes de la muralla,

VEGEU FITXES específiques per a cada element.

Cronologia

Al llarg del segle VII aC els pobladors indígenes d'aquesta zona de la costa de l'Empordà habitaven en diversos enclavaments situats en els promontoris i elevacions que sobresortien entre els aiguamolls. Un d'aquests assentaments de l'edat del ferro es trobava en un petit istme, concretament on avui hi ha el poble de Sant Martí d'Empúries. Aquest nucli de poblament, que es remunta fins al'època del bronze final (segle IX aC), ja mantenia contactes comercials amb etruscos, fenicis i grecs durant el segle VII aC. A la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren, sobre aquest poblat indígena, un primer assentament (la Palaià Pólis), creant anys després un nou sector de la ciutat (la Néa Pólis), les restes de la qual formen part de l'actual visita al jaciment arqueològic (ciutat grega). La colònia es va anomenar Emporion, que en grec vol dir mercat. La ciutat es desenvolupà gràcies a l'activitat comercial que realitzaven els grecs amb els pobles indígenes de la Península. Precisament foren la seva influència i la seva cultura els elements que condicionaren l'evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica.
L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana), creada a principis del segle I aC. En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae (darrer 1/4 s.I aC). Mentre que Gerunda, Barcino, Tarraco i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la 2a. 1/2 del s. III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a St Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis, on trobem les restes d'una capella funerària. Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), Empúries fou capital del comtat carolingi d'Empúries i posteriorment capital del comtat medieval d'Empúries fins el segle XI, moment en què el comte trasllada la capital a Castelló. A partir d'aquell moment, Empúries es convertí en un petit nucli de pescadors que el segle XVI funden la vila de l'Escala.
L'any 1908 s'inicia la recuperació científica d'Empúries i comencen les excavacions que han continuat gairebé sense interrupció, fins avui. Actualment s'han excavat un 25% del jaciment. Empúries és un parc arqueològic integrat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Bibliografia

http://site148.webhost4life.com/macatalunya/empuries/
L.BOIX - LL.ROURA, L'Escala. Imatges de tres segles. Girona, 2002, pàg. 77-89
Boletín turístico de Ampurias. 1930. Donació Giralt Reg. 279 Topogràfic 1168
"Puig i Cadafalch i Empúries". Diari de Girona. 6 de maig de 201. Topogràfic 1702