CercaEdificis

Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis |  «  2303 de 4197   »  

Catàleg general

Cerca transversal als fons revisats

La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.

Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.

D'acord Cancel·lar

Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.

 

Ermita de Santa Cristina

Registre: 3424

 

Està situada a 3,5 km del centre de Lloret.

Lloret de Mar - La Selva

 

1376 / S. XVIII

Barroc

 

Estat de conservació: bo

 

 

Descripció

La primera noticia que se´n té és de l´any 1376. El temple actual és de finals del s. XVIII, és d´estil neoclàssic i té un riquíssim altar major de marbre fet a Itàlia, i una interessant col.lecció d´ex - vots i de vaixells en miniatura.
Sota el "Pi Centenari" se celebra, per la Festa Major (diada de Santa Cristina, 24 de Juliol), l´esmorzar de germanor de tots els pescadors, on es menja el típic "estofat".
Santa Cristina té una personalitat pròpia. Les obres les van pagar tots els lloretencs, alguns d´ells van donar quantitats importants, els patrons de pesca van cedir una part important dels seus beneficis. Fins i tot els que per la seva pobresa no podien contribuir a les obres amb diners, van aportar el seu treball personal en dies festius. El punt de concentració de tota aquesta gent era la Plaça de l´Església, i d´allà mateix marxaven cap a Santa Cristina de Vall-Arnau, on oien Missa a l´ermita vella -que romania en peu dins del recinte de la que s´sestava edificant, donat que no es permetia que fos enderrocada fins que l´ermita nova estigué en condicions.
Quant a l´estil arquitectònic, predomina el grecoromà. I el que és més important des del punt de vista artístic és l´altar major, de marbre de diferents colors. El retaule és una gran pintura d´un autor desconegut, de l´escola toscana, i representa la mort de Santa Cristina assagetada davant del governador Julià.
A la nau i a la sagristia es pot veure una col.lecciód´ex - vots que consisteixen en vaixells en miniatura, oferta a la Santa pels mariners. Els més famosos són el "Sebastià Gumà", premiat amb una medalla de plata a l´illa de Cuba, una nau de 62 canons, i una petita nau d´ivori, de delicada factura, tots del segle XVIII.
També la devoció a Santa Cristina mogué el poble a adquirir, en el decurs dels segles, tres de les reliquies més importants de la Santa: el crani, una costella i un fémur. La costella i el fémur desaparegueren a conseqüència de la Revolta de 1936. Es conserva el crani i un petit os, relíquia, aquesta darrera, que es transporta en processió marítima cada any per les Festes de Santa Cristina.