CercaEdificis

Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis |  «  5 de 7   »  

Catàleg general

Cerca transversal als fons revisats

La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.

Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.

D'acord Cancel·lar

Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.

 

Canònica de Santa Maria

Registre: 2782

 

Plaça Major

Lladó - Alt Empordà

 

Ribot, Joan M. de (rest. església) / Alonso, A. - Cervera, B (rest. canònica)

s. XII / 1976 rest. i anys 80 rest.

romànic

 

Ús: monestir / església parroquial i serveis municipals

Estat de conservació: B

 

 

Descripció

"El conjunt arquitectònic de la canònica de Santa Maria de Lladó està força ben conservat. Els elements que la formaven permeten veure com s'organitzava un monestir canònical. L'ordenació del conjunt, situat a la banda nord-occidental de la plaça Major, es realitzava entorn del pati del claustre, i està formada per l'església de Santa Maria, la capella de Sant Joan i les restes de l'hospital. A ponent d'aquest conjunt hi havia diverses dependències del priorat, articulades al voltant del pati" (Tremoleda, pàg. 22).

Església de planta basilical de tres naus acabades en absis semicirculars. L'absis central està decorat internament amb arcs aguantats sobre columnes, adossats al mur. Els arcs torals es suporten mitjançant columnes adosades als pilars; d'aquests només està esculpit el més proper a l'absis i el de la dreta de l'arc següent. La volta de la nau central és de canó apuntada, les laterals en quart de cercle. La façana presenta portalada de sis arquivoltes en degradació i finestra. La decoració de la façana es troba als capitells corintis dels dos parells de columnes que suporten els muntants i a les arquivoltes, sis en degradació, que representen molt acuradament temes vegetals, geomètrics i d'escacats. En el timpà llis s'observen restes de la pintura gòtica (1506) que representava l'Adoració dels Mags.
A l'interior de l'església es conserva la pica baptismal monolítica i diversos capitells que procedeixen del claustre del monestir destruït al segle XVIII.
Durant el segle XVIII, a la banda meridional, s'afegeixen una capella dedicada a Sant Lambert i una rectoria; elements enderrocats durant la restauració dels anys setanta.

Claustre: Situat al nord de l'església i a llevant de la Canònica. S'enderroca al XVIII. Fou projectat i començat amb el mateix luxe que la façana de l'església. Es devia construir una part, a la que corresponen els capitells del pati on hi havia el claustre i els quatre de l'església. Posteriorment la talla fou més popular.

Canònica: Dependències monàstiques agrupades entorn de l'antic pati del monestir. La més interessant és la Sala Capitular, coneguda també com la Capella de Sant Joan, amb arcades de diafragma que sostenien un teginat de fusta. La seva planta és rectangular de nord a sud i és dividida en planta i pis per una volta rebaixada. La Casa prioral, al migdia del conjunt, afronta amb la plaça. A la façana té aparell romànic de carreus similars als del temple. Les balconades del pis són del XVII i XVIII.

Cronologia

Santa Maria de Lladó ja existia en temps antics (es diu que podia haver estat fundada pels visigots), ja que el 1089 s'indica que es restableixen el culte i la vida monàstica a Santa Maria de Lladó.

L'església es va començar a construir durant la segona meitat del segle XII. La seva façana constitueix un dels conjunts més notables d'escultura del segle XII (els campanars que s'havien de col·locar sobre la façana per acabar les naus laterals, no es van arribar a construir).

L'església des de 1929 funciona com a església parroquial. A l'ala de tramuntana de l'antic monestir s'hi ha ubicat la nova Casa Consistorial, i altres serveis públics i culturals com són el Dispensari, la Biblioteca i la Sala Sant Joan destinada a exposicions.

L'església va ser restaurada l'any 1976 per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Batlle.
L'antic monestir va ser rehabilitat com a Ajuntament pels arquitectes Assumpció Alonso i Benet Cervera a finals dels vuitanta o principis dels noranta.

Bibliografia

TREMOLEDA TRILLA, Joaquim. Lladó. Quaderns de Revista de Girona. Girona, Diputació de Girona - Caixa de Girona. 2002
http://www.webgipal.net/llado/
Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. COAC 2003.



 

Canònica de Santa Maria

Anar a dalt de la pàgina Projectes Imatges Dibuixos