CercaEdificis

Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis |  «  8 de 56   »  

Catàleg general

Cerca transversal als fons revisats

La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.

Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.

D'acord Cancel·lar

Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.

 

"La Unió Maçanenca"

Registre: 2820

 

Plaça de la Vila

Maçanet de Cabrenys - Alt Empordà

 

Josep Azemar Pont (1862-1914) vegeu fitxa

 

 

Descripció

Edifici de planta baixa a doble alçada i un pis. La gran sala rectangular de la planta baixa és d'una sola nau i presenta una balconada interior que recorre tot el perímetre a excepció de la part posterior de la façana. Les seves considerables dimensions hi permeten el desenvolupament d'activitats lúdiques i socials dins un àmbit obert i públic.
A l'exterior Azemar utilitza els recursos que també aplica a d'altres construccions d'aquestes característiques, com són les societats d'Agullana i Darnius. En aquest sentit hem d'indicar la sobrietat i simetria que dominen tota la façana i la part posterior. La combinació de diferents materials -maó, ciment, ceràmica i carreus- serveixen per articular la façana, que dóna a la plaça en tres pisos ben diferenciats. Entre ells destaquen visualment les finestres llargues i estilitzades amb arcs lobulats que es disposen a mode de finestral seguit en el segon àmbit. Malgrat es tracta d'una arquitectura que presenta una decoració molt més abundant que la dels exemples de Darnius i Agullana, cal fixar-nos en el fet que tota ella no deixa de tenir mai un aspecte funcional, és a dir, que es emprada er Azemar per subratllar determinats elements i àmbits (maó en els arcs de ferradura d'entada i en el darrer pis..). Tot i que cal adscriure aquesta arquitectura dins el moviment modernista hem de tenir en compte que Azemar acceptà aviat les formes i estilemes noucentistes, en part degut a que lligaven millor amb la seva sobrietat i puresa de línies.