S'Agaró és el resultat d'una experiència sorprenent; és la utopia d'un mecenes cultivat inspirat per un arquitecte visionari. Si els exemples d'aquest gènere són poc freqüents respecte al conjunt del segle XX, cal remarcar la unicitat de l'empresa en el món mediterrani. El paper de l'arquitecte Rafael Masó (1880-1935) és doncs primordial per comprendre les particularitats d'aquest conjunt. Els seus primers dibuixos -realitzats sense veritable comanda, per a un futur conjunt urbà en aquests terrenys- són remarcables en molts aspectes. Evoquen vagament els projectes de ciutat-jardí britàniques; el subjecte constitueix una gran novetat a Espanya . En efecte, Masó va fer una síntesi entre les experiències angleses i una realització alemanya que ell admirà, la Colònia d'Artistes de Darmastadt, obra deguda essencialment a J.M.Olbrich, personalitat remarcable de la Secesion vienesa i del Jugendstijl alemany.

Casa Mas de Roda. Rafael Masó, arquitecte. 1934

Aquests primers dibuixos mostren una notable simplificació del vocabulari arquitectònic en relació a la pràctica general dels inicis dels anys 20', i també als propis usatges de Masó, qui - després d'un brillant passat modernista- , adoptà sense reserves la ideologia i el vocabulari noucentista, tal com ho mostren nombroses de les seves realitzacions d'aquesta època. Ara bé els dibuixos prefigurant el que seria S'Agaró, no conserven més que uns pocs elements noucentistes, amalgamats amb altres ingredients estilístics, dins un meravellós i inèdit equilibri. Favoreixent sobretot els lligams amb l'arquitectura vernacular mediterrània -amb el recolzament d'algunes citacions erudites- el llenguatge concebut per S'Agaró es manté lluny de tot exercici de retòrica monumental; està pensat per a facilitar l'aparició d'una arquitectura "induida" per la mateixa natura.

Perspectiva, projecte Hostal de la Gavina. Rafael Masó, arquitecte. 1932

Aquest desig explica la singularitat d'això que és S'Agaró ara. El "to" establert per Masó -i refinat durant els primers 10 anys de treballs efectius- és admirablement continuat per l'arquitecte Francesc Folguera (1891-1960), autor entre altres dels cèlebre Camí de Ronda. A S'Agaró Folguera adopta -ell també- una actitud diferent de la que caracteritza la seva obra en general; crea seguint l'esperit -ja establert- d'aquest lloc únic. Es ajudat en aquest empeny per la família Ensesa, promotors entusiastes d'aquesta operació des dels seus inicis. L'audàcia i la perseverància per a mantenir un ideal són factors essencials en la sorprenent realització; aquestes mateixes qualitats contribueixen a explicar el seu excel·lent estat de conservació.

	Orson Welles, filmant "Mister Arkadin". 1953

La recent inclusió de S'Agaró a la llista de monuments protegits és un homenatge a un dels últims conjunts urbans coherents a ran del Mediterrà. És també un mitjà de preservar aquesta ciutat-jardí i el concepte que representa -la simbiosi entre arquitectura i natura de la desfiguració i la banalització imposada habitualment per la indústria turística. Mihail Moldoneanu