El patrimoni industrial, un recurs cultural per Barcelona. Barcelona ha estat des d’inicis del segle XVIII, una ciutat industrial. De fet, la ciutat va esdevenir el centre d’una de les primeres regions de la Mediterrània en industrialitzar-se i al llarg d’aquests dos segles el seu pes industrial ha estat comparable al d’altres regions europees com el País Basc o el Piemont. Encara avui dia, malgrat la creixent terciarització continua sent aquest centre estratègic. Igualment, la indústria ha acompanyat el creixement urbà contemporani de la ciutat, ocupant espais i passant a formar part del paisatge d’aquesta, des de que a partir de 1730 les primeres fàbriques d’indianes s’instal·len al barri de Sant Pere, al del Portal Nou i en menor mesura al llavors despoblat Raval fins a la crisi de 1973 quan es consolida la fugida de les indústries fora de la ciutat cap altres zones de l’àrea metropolitana. El passat 20 de març de 1998, Nico Calavita, professor d’urbanística de Sant Diego State University, escrivia a El Pais a l’article titulat: La ciudad sostenible: " La protección del pasado urbano arquitectónico y de la rica historia de Barcelona no se acaba con la Edad media o el Modernismo. En Barcelona hay otro patrimonio histórico-cultural importantísimo que recibe poca atención: las industrias que crearon la riqueza, la cultura, y la política de Barcelona y Cataluña hace unos 100 años." Irònicament, malgrat el considerable desenvolupament industrial de la ciutat i la important petjada que aquest ha deixat a la ciutat, declaracions com les del professor Calavita són, malauradament, realitats contrastades i més si hom ha de considerar el patrimoni industrial com un element cultural intrínsec de Barcelona. De fet, dues característiques fan que el patrimoni industrial sigui considerat com un element cultural intrínsec de Barcelona. La primera, la seva relació directa amb les novetats constructives i de materials que la fàbrica imposa i amb els diferents corrents arquitectònics que s’han succeït pel nostre panorama cultural i la segona, amb les enormes possibilitats de reutilització i reconversió de la pròpia arquitectura fabril. La primera característica fa possible que troben dispersos per la geografia de la ciutat , exemples que van des de les més tradicionals tipologies en quan a la construcció d’edificis industrials com són la fàbrica de pisos, el Vapor Vell de Sants és un exemple magnífic, les estructures auxiliars de la indústria com les torres d’ aigües, passant pel modernisme, art que forma part de l’evolució industrial del país, amb diversos exemples alguns d’una enorme bellesa i signats per reconeguts professionals del seu temps com la fàbrica Casarramona de Puig i Cadafalch, la Central elèctrica de Vilanova de Falqués, l’ editorial Montaner i Simon de Domènech i Montaner i la Torre d’aigües de la Catalana de gas de Domènech i Estapà fins arribar a exemples de l’arquitectura del moviment modern com la Myrurgia de Puig Gairalt, l’ editorial Gustavo Gili, de Bassó i Gili, els laboratoris Uriach de Manel Ribas o el complex de la SEAT d’ Echaide i Ortiz. La segona característica permet no només aprofitar les possibilitats de l’edifici industrial com són: flexibilitat espacial, previsió anticipada de les accions, bon control visual, possibilitat de qualsevol modernització tècnica, resituació de nous elements i la circulació diàfana sinó posar tot això en relació amb les necessitats de la ciutadania. I són aquestes les que a través de les diverses, llargues i constants reivindicacions veïnals portades a terme en els darrers trenta anys han permès, primer la salvaguarda d’un ric patrimoni i després, el donar-li un ús que respon a unes noves necessitats com són l’oci, la cultura, la formació o l’habitatge. Barcelona té un ampli ventall d’exemples, la Farinera del Clot ara centre cultural, part de Can Farrero a la Zona Franca ara Centre cívic, el Vapor vell de Sants ara una biblioteca i una escola, Ca l’Aranyó, futur museu de la moto, l’Algodonera Canals ara habitatges, diverses antigues indústries al Poblenou, ara tallers d’artistes, arquitectes, dissenyadors com el Palo Alto o l’antiga fàbrica de pintures Ivanow ara estudi de l’arquitecte Xavier Basiana i centre cultural polivalent al barri de la Sagrera. Un projecte cultural pel patrimoni industrial de Barcelona: CIUTAT i FÀBRICA Partint de la concepció del patrimoni cultural com un recurs útil per a la majoria de ciutadans i amb capacitat d’inducció d’una sèrie de beneficis socials i econòmics en altres sectors com el turisme i el lleure i amb la idea que una ciutat com Barcelona, reuneix una diversitat de possibilitats temàtiques pel que fa aquest patrimoni. Iniciava al seu desenvolupament, l’ octubre de 1997 el projecte cultural: CIUTAT i FÀBRICA. Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona. Aquesta iniciativa sorgida de l’ interès intel·lectual d’ un col·lectiu humà que, bé per raons professionals, bé per raons d’ investigació, treballa amb el patrimoni industrial. Aquest col·lectiu està format per arquitectes, aparelladors i enginyers implicats en projectes on hi es present la rehabilitació d’un edifici amb passat industrial i per geògrafs, arqueòlegs i historiadors que han treballat i treballen aspectes relacionats amb el món industrial* . La missió principal del projecte es donar a conèixer el patrimoni industrial present a la ciutat de Barcelona. Un coneixement i una valoració que passen per activar la sensibilitat de l’ habitant de la ciutat i del visitant de la mateixa. Així, el projecte té com objectiu principal mostrar el valor afegit d’aquest patrimoni com un dels components de l’ identitat i de la història de la ciutat emmarcada plenament dins d’una societat industrialitzada. Per aconseguir aquest objectiu es va dissenyar un desenvolupament en diverses fases: Una primera fase materialitzada per una exposició itinerant marcada per la força del suport foto amb una clara economia de textos i una formalització senzilla motivada per la mobilitat que l’exposició ha de tenir ja que ha de servir per mostrar la riquesa del patrimoni industrial de la ciutat. En aquest apartat, la realització fotogràfica anat a càrrec de Xavier Basiana i Jaume Orpinell. En fases posteriors s’ ha pensat en el desenvolupament d’un catàleg relacionat amb els continguts de l’exposició i en el disseny d’ itineraris culturals, tallers pedagògics. i d’altres activitats com cicles de conferències, realització d’audiovisuals o la creació d’una pàgina WEB, L’exposició serà inaugurada per primera vegada el 10 de desembre de 1998 a la sala d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya aprofitant la celebració del XXIè curset sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic que organitza aquest col·legi professional i que enguany tractarà sobre la temàtica del patrimoni industrial. En aquest espai , l’ exposició es mantindrà fins a principis de gener de 1999 per posteriorment, iniciar un recorregut itinerant que finalitzarà el 2001 i que l’ha de dur per diversos espais expositius de la ciutat i de Catalunya. Altrament, el projecte ha trobat el suport econòmic i logístic de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona, de l’ Associació i Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dels Vicerectorats de recerca i el d’activitats culturals de la Universitat de Barcelona, del departament de didàctica de les ciències socials d’aquesta mateixa universitat, de l’ Institut Català de tecnologia, de Nau Ivanow-Espai cultural, del Goethe Institut, del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i d’aquesta associació, vinculada al projecte des del primer moment. Igualment, el projecte ha trobat la col·laboració de diverses entitats com la Societat Catalana d’Arqueologia, SOS Monuments, la Societat catalana d’ història de la ciència i la tècnica, el Centre internacional d’ estudis del patrimoni construït (CIEPAC), l’ Escola tècnica superior d’enginyers industrials de Barcelona, el Museu d’ Història de la Ciutat, l’ Agrupació d’arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic (AADIPA), el Centre d’ Estudis Ignasi Iglesias i l’Arxiu històric del Poblenou. Martí Checa Artasu * L’ equip Ciutat i Fàbrica està integrat per Joan Carles Alayo, Mercedes Arroyo, Barbara Brollo, Francesc Caballé, Magda Fernàndez, Dolors López, Joan Olona, Susanna Sánchez, Iolanda Serrano, Eduard Simó, Mercè Tatjer, Josep Maria Vilanova, com coordinadors de l’ exposició: Xavier Basiana, Martí Checa i Antoni Vilanova i com gestor del projecte: Martí Checa. Assumpció Feliu i Marta Vidal han estat l’assessora i la coordinadora de relacions, respectivament, entre aquesta associació i el projecte.