ROBERT TERRADAS I VIA

L’etapa com a director de l’Escola d’Arquitectura va ser la més feliç de la seva vida. Sabia transmetre una mirada crítica i la seva capacitat d’observació es reflectia a les seves dots com a dibuixant. Sempre dibuixava en perspectiva el que volia reflectir a la realitat. Era un enamorat de la docència i jo n’he estat un testimoni privilegiat com a alumne seu a projectes de 5é curs, on convertia les seves lliçons i correccions en consells personals donats per un company. Quan arribava un estudiant al seu despatx el feia passar, encara que hi hagués un client esperant. I s’hi passava el temps que calgués, però en sortir li feia un somriure i el desarmava.

Era una persona molt estimada per tothom, especialment pels seus col·laboradors més íntims, l’aparellador i arquitecte tècnic Emili Palou i l’enginyer aeronàutic Vicente Alegre, responsables de la bona execució de les seves obres, i a qui agraeixo molt sincerament els comentaris que s’inclouen en aquesta publicació. També vull fer arribar els meus agraiments a l’Estudi Terradas i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona - ETSAB, per haver fet donació dels mobles que formen part d’aquesta exposició a l’Arxiu Històric del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya.

Gerard García-Ventosa
Vocal de Cultura del COAC