Exposició
Guastavino CO. (1885-1962) La Reinvenció de la Volta
 


  L'exposició té el seu origen en la anàlisi dels orígens de la construcció amb envà i centra la primera part en la figura dels Guastavino, la seva formació i període a Catalunya, la seva arribada a Nova York i la creació de la Guastavino Fireproof Construction Company, així com les seves aportacions als processos constructius, i la investigació en resistència i acústica de materials. S'analitza l'obra des d'una perspectiva tipològica: voltes cilíndriques, voltes per aresta, cúpules amb petxines, cúpules, voltes neogòtiques, escales i voltes vàries, per a centrar-se en algunes de les obres singulars (Biblioteca Pública de Boston, la capella de St. Paul Chapel a la Universitat de Columbia i la Catedral de St John the Divine).

L'exposició consta de les següents seccions:

Introducció: L'obra de Guastavino a Catalunya; antecedents històrics. L'empresa: Formació de la Guastavino & CO.: materials, assatjos... L'obra de Guastavino - pare i fill - als E.E.U.U. Obres singulars.


Si l'arquitectura és una activitat de síntesi que es mostra en el vuit meravellós de l'espai invisible, la força dels materials expressius, i les tècniques de construcció diverses, són la mediació per produir "arquitectures intenses".
L'arquitectura de Guastavino es valora per la capacitat de fer evolucionar els principis clàssics de la nostra construcció tradicional i transferir aquestes innovacions a nivell internacional. El Rigor en la construcció, ho és també en l'exploració permanent de les possibilitats dels materials i llur assamblatge. Guastavino és un recercador de noves tecnologies, i en aquest sentit és un dels precursors de la modernització de l'activitat constructora, i un dels exponents de l'ús renovat de tècniques clàssiques.

La construcció de la volta -en la seva instrumentació-, suposa un ordre tecnològic que maneja les peces de petita dimensió per fer grans llums estructurals i edificar espais de grans llums lliures, combinant la rigidesa amb la lleugeresa. El maó de pla es presenta en l'obra de Guastavino com un senyell de qualitat de l'arquitectura tècnica i d'ofici que respon a un context econòmic que necessita la racionalitat constructiva, la facilitat de posta en obra i la versatilitat. La tecnologia està en la seva obra al servei de l'esperit dels temps.

Totes aquestes condicions segueixen vigents avui en dia, per tal de reorientar els reptes d'estandardització i d'industrialització en arquitectura, fent indisociable el paradigma projecte-construcció per a la transformació i desenvolupament de l'arquitectura de les ciutats. Guastavino compromet la seva tecnologia amb els processos de canvi industrial i urbà del seu moment posant al servei del canvi el seu coneixement tècnic per fer avançar la societat industrial a Catalunya.

El seu viatge a "fer les Amèriques" tal vegada fou l'exigència de seguir en la recerca que aquí quedava limitada, però ben segur que feu avançar el coneixement tècnic dins aquesta escala planetària que ara tant es porta.

La condició de lliberal, de promotor-constructor, d'investigador, fa que Guastavino sigui un exponent de transversalitat professional a tenir en compte en el marc internacional. Aquests valors fonamentals d'aquesta figura reivindicada, que cal posar en reconeixement dels professionals de l'arquitectura, han de servir per estimular un exercici professional basat en la integració de les possibilitats i competències dels arquitectes en un marc obert i transversal dels coneixements i les experteses.

Cal agrair els treballs dels professionals que estimulant l'exposició i la publicació de l'obra de Gaustavino inaugurada a Madrid, i que ara portem al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, coincidint amb el "Congrés Internacional sobre la Construcció de l'Arquitectura i el seu Ensenyament". Específicament personalitzar l'esforç del professor Salvador Tarragó per servar la recerca dels coneixements nodals de l'arquitectura i tècnica constructiva.

Amb aquesta publicació arriba doncs una contribució necessària del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per la difusió de l'obra de Guastavino que ja fou intentada en una monografia que no veié la llum; i fer palès el reconeixement explícit d'un personatge central en la historia de la construcció, des de la nostra perspectiva catalana amb projecció internacional.

 
 
Demarcación de Barcelona
COAC


adreça
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Sales d' Exposicions i Picasso
Plaça Nova 5
08002 Barcelona

http://www.coac.net

Exposició oberta
d
el 19 de març fins el 30 d'abril de 2002

Horaris
de dilluns a divendres de 10h a 21 h

Organització
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya | Secretaria d'activitats culturals

Comissari
Javier Mosteiro

Comissari Barcelona
Salvador Tarragó, Arquitecte