Pere Valldepérez
El vitrall i l’arquitectura

Per entendre una arquitectura és fonamental viure-la, cal penetrar els seus espais i experimentar les vivències i sensacions que aquests ens produeixen. Un factor és imprescindible per percebre bé els volums i formes de l’arquitectura, la llum que la modela i que, amb els seus infinits canvis, pot fer variar sensiblement la nostra percepció de l’espai. Però a l’igual que la llum no és sempre incolora, variant segons va transcorrent el dia, també l’home pot tenyir-la de colors i textures gràcies als vidres. És en aquest moment en que apareix el treball del vitraller que amb les seves creacions, a més de decorar l’edifici, transforma el seu aspecte interior.

El jesusenc Pere Valldepérez ha esdevingut un dels vitrallers amb més ressò internacional del nostre país. En ell s’uneixen diferents vessants professionals, la del mestre que forma nous artesans a les aules de l’Escola Massana i publica manuals traduïts a diverses llengües, la de l’artista creador de vitralls contemporanis, i la del restaurador.

A la seu de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya podrem visitar, del 8 de maig al 6 de juny, Pere Valldepérez, el vitrall en la restauració arquitectònica, una mostra centrada en la seva tasca en el camp de la restauració de vidrieres, que representa una part molt important en la seva producció. Així coneixerem detalladament la seva intervenció en edificis tant destacats com el Palau de la Música Catalana i la Casa Lleó Morera, ambdós de Lluís Domènech i Montaner i restaurats sota la direcció d’Óscar Tusquets; la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, o la catedral de Tarragona. En les restauracions integrals d’aquest monuments ha tingut una especial rellevància la restauració i preservació dels seus vitralls, indissociables de l’arquitectura per a la qual foren creats.

Dins el marc de l’exposició, el dia 29 de maig el propi Pere Valldepérez presentarà el seu treball com a creador de vitralls contemporanis aplicats a l’arquitectura, fent palesa la vigència d’aquest art al segle XXI, amb l’ús de nous llenguatges expressius i noves tècniques. Uns dels seus treballs més destacats són potser la làmpada central, de 200 m2, de l’Auditorio Alfredo Kraus de Las Palmas de Gran Canaria d’Óscar Tusquets, o els vitralls de la Universitat de Lleida, dels arquitectes Ubach i Espinet, realitzats conjuntament amb el pintor Àngel Jové.

Amb la producció d’aquesta exposició, que més endavant recorrerà diverses seus del CoAC, la Demarcació de l’Ebre vol ajudar a difondre el treball aplicat a l’arquitectura d’aquest creador ebrenc.

Jordi March Barberà
Historiador de l’art