| Exposició Rafael Masó. Punts de llibre |
|
Durant els anys 1904-1914, Rafael Masó, arquitecte noucentista gironí (1880-1935), adquiria amb regularitat la revista anglesa The Studio. Aquesta publicació resumia l'actualitat artística i arquitectònica internacional d'aleshores. En la lectura d'aquests exemplars, Rafael Masó senyalava amb petits fragments de paper els articles, autors i temes que més li interessaven per a la seva feina d'arquitecte. L'exposició que presentem es basa en aquests punts de llibre, conservats entre les pàgines de la revista i que ens presenten els interesos culturals de Rafael Masó. S'hi mostraran els exemplars de The Studio, juntament amb els punts de llibre i les reproduccions de pintures i altres petits objectes en relació als temes presentats. L'exposició s'acompanya del seu catàleg corresponent.
La revista “The Studio” forma part del fons Rafael Masó, cedit pels descendents de l’arquitecte al Col.legi d’Arquitectes de Catalunya i dipositat a la Demarcació de Girona del COAC. El fons Rafael Masó està integrat per la major part dels seus projectes, els dibuixos, la correspondència, els apunts de viatges, l’arxiu fotogràfic de l’arquitecte i una part de la biblioteca professional, dins de la qual hi trobem la col.lecció de The Studio objecte de la present exposició "... En certa manera, això quedava compensat quan trobàveu entre dos fulls qualssevol el punt de llibre, trencadís i una mica de biaix, entranyable en la seva il.lusió d’ésser encara de color rosa, parat a la mateixa pàgina des de feia Déu sap quant de temps. Potser no s’havia fet servir mai, i el relligador l’havia plegat allà on era, de pressa i amb habilitat, sense parar-hi esment. Però possiblement no es tractava de cap casualitat. Podia ser que algú hagués deixat allí la lectura, algú que no va tornar mai més als fulls de cap llibre; algú a qui el destí va tancar en aquell moment la porta per ocupar-lo en altres coses que l’havien d’allunyar de tots els llibres, els quals, comptat i debatut, no són pas el pinyol de la vida. No hi havia cap indici que algú hagués llegit el llibre més enllà d’aquell punt. També es podia pensar, senzillament, que el llibre havia estat obert una vegada i una altra pel mateix indret, i que això havia passat, fins i tot, ben entrada la nit...” Rainer Maria RILKE. Els quaderns de Malte Laurids BriggeTraducció i pròleg de Jordi Llovet. Barcelona. Ed. Proa, 1981
L'exposicióMirant la revista The Studio que forma part del fons Rafael Masó, ens va cridar l’atenció unes tires de paper que sobresortien d’alguns dels seus números. Aquests senyals que poden ser tant trossos de cartes, de diaris, de dibuixos, d’esqueles mortuòries, de paperetes de votació, com una ploma d’ocell, porten escrits els noms d’alguns arquitectes, pintors, temes (p. ex. pintura decorativa)... Intrigats per aquestes tires de paper, hem volgut fer una llista d’aquests senyals per veure quins temes o quins artistes havien interessat a Rafael Masó. Tenim clar que potser alguns senyals han pogut o han pogut canviar de lloc. Els números de la revista The Studio existents a la Demarcació de Girona del COAC, van des de 1904 fins a 1914 (l’any 1904, Rafael Masó feia tercer curs a l’Escola d’Arquitectura; tenia 24 anys). La lectura d'aquesta revista ha hagut d'influir sobre les obres d'arquitectura escollides per a visitar durant el seu viatge de nuvis després del seu casament l'any 1912.
No obstant, aquesta col.lecció no és completa. Falten alguns anys i alguns números. Però malgrat aquests imponderables, gràcies als articles i fotografies senyalats, podem discernir les línees d’interès de Rafael Masó, de les quals destaquem:
Dins del primer apartat, podem dir que l’interès cap a la pintura mural vindria donat pel seu possible contacte amb Joaquim Torres García. No hem d’oblidar que aquest pintor publica, l’any 1913, Notes sobre art a l’Impremta Masó i l’any 1917, El descubrimiento de sí mismo. Cartas a Julio que tratan de cosas muy importantes para los artistas.
L’interès que mostra pels arquitectes austríacs i alemanys és degut, potser, en primer lloc al seu interès cap a l’“obra total”; i per les activitats dels Deutsch Werkbund i Wiener Werkstätte. El tercer apartat, l’atenció cap al món de les joguines pot ser deguda a les converses mantingudes amb el seu germà, Narcís Masó i Valentí, pedagog i fundador junt a Alexandre Galí de l’Atheneu i els Estudis Tècnics de Pedagogia. També important és el contacte mantingut amb l’Escola Montessori de Canet de Mar. Com a exemple, Rafael Masó realitzà el programa dels titelles organitzats a l’Athenea.
L’últim punt d’interès que hem pogut discernir, els brodats, eren senyalats per poder-los mostrar a les seves germanes (Angelina, Maria i Paula) i també a la seva futura esposa Esperança Bru, que brodaven molts dels motius dissenyats per Rafael Masó. Avui dia, es poden veure encara molts treballs de brodat a les cases dels familiars i descendents de Masó. Aquestes notes, molt curtes, intenten obrir futurs camins de recerques per intentar conèixer millor la personalitat de l’arquitecte Rafael Masó, i quines influències ha pogut rebre durant els seus viatges, les seves lectures.. Bernat Catllar i Gosà, arquitecte
CrèditsIdea i comissariat: Bernat Catllar i Gosà, arquitecte.Documentació i realització: Arxiu Històric Demarcació de Girona del COAC Producció: Club d’Arquitectura Demarcació de Girona del COAC
|
 |
|
 |
 |
|
