LA CASA D'ARGENTONA DE PUIG I CADAFALCH
amb fotografies de Francesc Català-Roca

Exposició de fotografies de Francesc Català-Roca que va fer per encàrrec del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, de la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch a Argentona (1897-1905), i que es mostraren per primera vegada l’any 1966.

Amb motiu de l’any Puig i Cadafalch, promogut conjuntament entre l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, i els Ajuntaments de Mataró i d'Argentona, el COAC ha fet unes noves ampliacions de les mateixes imatges que componien l’exposició originària.

Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867 - Barcelona 1956) és el darrer dels arquitectes modernistes i el primer dels noucentistes. Cronològicament, doncs, es troba aïllat entre aquests dos corrents, situació que es veu reflectida a la seva obra, que no presenta una homogeneïtat de fons i expressa un canvi profund de perspectiva històrica. El plantejament dels treballs de l’arquitecte, urbanista, historiador, polític, arqueòleg i acadèmic revelen també tres etapes definides per la mentalitat terratinent, cívica i capitalista de l’època: fins a 1904 dominada per l’ideal de la solidesa agrícola i de la fonamentació econòmica en els drets del passat; la segona, de 1904 a 1914, revela un punt dolç de la mentalitat cívica de l’època, europeista, que cerca els models més adequats en els països arquetípics de la ciència, la tècnica, la cultura popular i els bells oficis ben fets: Anglaterra i Àustria; la tercera, de 1913 a 1918, reflecteix l’optimisme tècnic i econòmic.

L’arquitecte es va implicar en importants projectes arquitectònics d’Argentona, com la construcció de la nova capella del Sagrament a l’església Parroquial, la seva casa d’estiueig a la plaça de Vendre o la casa Garí del Cros. Però les relacions de Puig amb Argentona van anar més enllà de la seva obra arquitectònica: va impulsar la restauració del retaule gòtic de Sant Julià i va promoure la festa del càntir, entre d’altres.

En la introducció del catàleg s'hi recullen les notes d’Antoni de Moragas i Gallissà:

“... La Casa de Puig i Cadafalch a Argentona no és una casa que es fes de nova planta. És l’aprofitament de tres cases velles, de les quals l’Arquitecte en feu una de sola. Puig es va complaure en aprofitar unes parets que en cap racó no s’unien en angle recte. Tot i ésser una casa d’estiu el seu autor, per aïllar-la encara més del sol del Sud i de Ponent, a les façanes que tenen aquesta orientació hi va col·locar paral·lelament a les velles unes noves façanes, poc separades entre elles. A l’espai d’entremig hi queden galeries.”

“ L’interior de la casa conté tot el refinament propi de certes cases mores: molts racons i raconets, diferències de nivell, perspectives allargades i punts de vista estrets i prims, que només s’albiren des de certs punts, al costat de transparències infinites, sempre tamisades per reixes, cortinatges, garlandes o enfiladisses vegetals.”

“Puig i Cadafalch ha estat una gran figura del nostre país. Fou un home complet, grandiós i senzill alhora. Per això es va escollir la seva casa d’Argentona, que, potser com cap altra obra seva, agermana aquestes dues qualitats oposades.”