PER AIXÒ ELS SOTASIGNANTS, CONSTITUÏTS EN PLATAFORMA DE PROFESSIONALS DE L'URBANISME OPOSATS AL PROJECTE BARÇA 2000 TAL COM S'HA APROVAT INICIALMENT, VOLEM PRESENTAR AQUEST MANIFEST TOT CONVIDANT ALS COMPANYS I COMPANYES ARQUITECTES, ADVOCATS, SOCIÒLEGS, GEÒGRAFS, ECONOMISTES, ETC. INTERESSATS EN EL MÓN DE L'URBANISME O, SIMPLEMENT, EN LA NOSTRA CIUTAT I EL NOSTRE MODEL TERRITORIAL, A ADHERIR SE PER PALESAR ALS RESPONSABLES PÚBLICS I ALS ACTUALS DIRIGENTS DEL F.C. BARCELONA LES GREUGES QUE LA PROPOSTA AMAGA, I LES GREUS CONSEQÜÈNCIES D'UNA EVENTUAL LLUM VERDA QUE SUPOSARIA UNA FUGIDA EN DAVANT D'IMPREVISIBLES RESULTATS.

Aquesta oposició es fonamenta en els arguments que resumim en els següents apartats:
 

1.- EL PROJECTE

El PLA ESPECIAL BARÇA 2000 ocupa pràcticament 23 Hes. de sòl urbà que el Pla General Metropolità qualifica en la seva major part com a equipament (esportiu) existent (7 a). Aquesta superfície es distribueix de la següent manera:

• 65.883 m2. l'estadi, el palau blaugrana i el mini estadi (29%)
   
• 163.754 m2. (el 71%) són altres espais que tot i estar actualment ocupats per instal·lacions esportives complementàries, el Pla Especial voldria destinar a nous usos.

Amb motiu del XIX Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Barcelona el 1996, es convocà entre d'altres un concurs internacional d'idees per a la redefinició de l'entorn de l'Estadi i la seva relació amb les activitats que tenen lloc al seu voltant, amb l'objectiu de potenciar el caràcter urbà de l'àrea. Un jurat internacional atorgà el primer premi ex aequo a l'equip dels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig, juntament amb un equip d'arquitectes suïssos. La proposta preveia construir uns nous límits de l'entorn de l'Estadi per potenciar els accessos a l'interior, fomentar l'ús públic i conservar la major part de les instal·lacions actuals. També es proposaven dos grans passejos urbans, l'un format per l'eix Joan XXIII i Maternitat i l'altre per Gregorio Marañón i Artístides Mallol.

Aquest bon projecte és la base d'una proposta que ara, aprovada inicialment, es sotmet a informació pública i en la que s'han introduït alteracions de concepte i de dimensió, que la converteixen en quelcom ben diferent d'allò que s'havia previst en origen. L'àmbit salta a la totalitat de les instal·lacions, inclou el Miniestadi i arruïna el concepte del passeig. La pressió edificatòria del programa fa créixer la ocupació, i el volum de les noves construccions i la catifa de la seva coberta adquireixen dimensions enormes. És el camí des d'una bona proposta cap a un pla distorsionat. En efecte:

El Pla Especial proposa mantenir com a instal·lacions esportives només l'estadi, el palau blaugrana i el mini estadi, i encara aquest darrer amb modificacions que permetin implementar en el seu interior nous usos alternatius. Elimina 35.400 m2. d'instal·lacions esportives existents, construeix la quasi totalitat de l'espai lliure i el transforma en un nou parc temàtic que, sota el nom de "PARC DEL BARÇA" contindrà:

• 14.800 m2. de botigues i comerços
   
• 6.200 m2 de bars i restaurants
   
• 28 sales de cinema
   
• 3 museus (olímpic, de l'esport i del Barça) que defineix com a "motors culturals".
   
• 4 pavellons temàtics (el món de l'esport, el món del cinema, la NBA, i el pavelló del centenari).
   
• Àrees d'activitats lúdiques (legoland, decatlon,) i de serveis amb locals de convencions, zones per patrocinadors, estudis de producció de programes, agències de viatges,
   
• Un nou edifici front la Maternitat per triplicar la capacitat de "La Masia" com a residència de jugadors joves.

Tot això significaria CONSTRUIR de l'ordre de 110.000 m2 nous de sostre (el que equivaldria a uns 1.100 habitatges, per exemple) per sobre del nivell dels carrers que envolten les instal·lacions del club, i addicionals als 100.846 m2. d'instal·lacions esportives que es mantenen (211.277 m2. de sostre cobert sobre rasant en total).

També significaria MODIFICAR extraordinàriament la topografia del terreny aixecant la cota amb una "esplanada", argument central de la proposta, que es situa entre 3 i 20 metres per sobre dels carrers actuals. Aquesta esplanada verda amaga el volum construït de tres plantes i, en alguns punts, permet aixecar altres 6 plantes, el que suposa alçades de l'ordre de 30 metres en zones especialment sensibles per la proximitat amb els edificis d'habitatges de les àreees residencials tals com Travessera de les Corts, Arístides Mallol, Cardenal Reig o, fins i tot, l'extrem més a ponent de l'Avinguda Xile.

Aquestes operacions serien, si més no, de DUBTOSA LEGALITAT tota vegada que la proposta es fonamenta en interpretacions abusives de la normativa vigent, violentant el seu esperit i obviant aspectes normatius contraris als interessos del projecte. En efecte:

• La memòria del Pla Especial parteix de l'afirmació de que les actuals instal·lacions complementàries esportives no són necessàries tota vegada que aquests usos es poden desenvolupar en altres indrets més allunyats de les activitats diàries i més escaients des del punt de vista de la pràctica esportiva. Si això és així i d'acord amb l'apartat 6 de l'article 214 de les Normes Urbanístiques, el que procedeix és que les àrees qualificades d'equipament i que esdevenen innecessàries és destinin a un nou ús com a parc o jardí públic. És evident que la proposta del Pla no és la de convertir aquests espais en parc o jardí públic ni tampoc es proposa un nou equipament comunitari. El que fa en realitat el Pla és introduir una autèntica REQUALIFICACIÓ sota la forma d'un Pla Especial que defineix els nous usos admissibles en la qualificació d'equipament privat existent i, per tant, el que procediria en tot cas prèviament a la tramitació del Pla Especial seria la formulació i aprovació de la corresponent MODIFICACIÓ DE PLA GENERAL, garantia única de que les modificacions a introduir tenen en compte el barri i la ciutat, les infrastructures i l'equilibri territorial.
   
• La qualificació d'equipament EXISTENT significa una voluntat explicita de mantenir els usos existents en el moment de l'aprovació del Pla. Per tant NO sembla correcte aplicar paràmetres d'edificabilitat que el Pla estableix de forma subsidiària per a nous equipaments i sempre com a límit màxim. És evident que cada tipus d'equipament requereix condicions diferents (pista d'atletisme versus hospital, per exemple). Per això entenem que atribuir edificabilitat per a usos diferents dels esportius a un espai qualificat com a instal·lacions esportives existents i que es refereixen fonamentalment a instal·lacions a l'aire lliure amb l'edificabilitat pròpia de l'allotjament dels espectadors i de les activitats necessàries per l'objecte principal, és deformar, abusar i conculcar l'esperit i la pròpia lletra de la normativa vigent (articles 212 i 213 de les Normes Urbanístiques).
   

2.- LA SOSTENIBILITAT

Aquesta desmesurada operació urbanística difícilment pot ser entesa no tan sols pels veïns que la han rebutjada frontalment a mesura que la han anat coneixent sinó pels ciutadans en general i per la pròpia massa social de l'entitat. És cert que el Barça és més que un Club i que és un actiu de la ciutat de Barcelona i fins i tot de Catalunya. Però això que pot ésser utilitzat pels promotors del projecte a favor de les seves propostes és precisament una raó de més per a no donar una imatge tergiversada de la ciutat i el país que representa. A la cultura urbanística de Barcelona no li són pròpies aquestes operacions immobiliàries, tancades i agressives, que obliden el teixit urbà de l'entorn.

• L'agressió al barri és manifesta tota vegada que les noves edificacions presenten alçades extraordinàries en els carrers perimetrals (30 m. a l'Avda. Xile, 24 m. a Cardenal Reig, 30 m. a Travessera de les Corts, el propi "pont del Barça"), alterant substancialment el paisatge urbà.
   
• Els nous usos generen una forta activitat comercial i d'equipament recreatiu endògena i competitiva, al marge del teixit social i econòmic de Les Corts
   
• A més a més la sostenibilitat financera econòmica de la proposta es fonamenta en la previsió "conservadora" d'una afluència anual de visitants de 7.380.000 persones, el doble que Port Aventura, la meitat que Euro Disney, al bell mig de la ciutat. És difícil de creure que aquest sector urbà pugui suportar els fluxos que generen aquestes xifres i activitats. (recordem a tall d'exemple que Port Aventura va precisar d'una Llei del Parlament específica i de quantioses inversions en infrastructures perimetrals).
   
• Finalment es preveu un aparcament de 4.800 places que si bé presenta accessos des de diferents punts del perímetre de les instal·lacions del club suposa la possibilitat de trobar aparcament per a 4.800 vehicles, és a dir: entre 20 i 24 quilòmetres de cua si s'alineen. Cal recordar que aquesta concentració d'aparcament genera fluxos absolutament incompatibles amb la xarxa viària local i les infrastructures existents i, fins i tot, amb les possibles. Altres zones de la ciutat han vist, precisament, limitada la capacitat d'aparcament per a no generar col·lapses en el delicat equilibri de la mobilitat a la ciutat (la possibilitat d'aparcar incrementa l'ús del vehicle, inevitablement).

En l'Annex A.4 del Pla Especial s'expliquen els criteris de sostenibilitat. Sorprenentment la sostenibilitat del Pla Especial consisteix només en posar zones verdes (de titularitat privada per a més greuge) a les teulades de les noves edificacions i resoldre els aspectes energètics, d'aigua i de residus dels edificis previstos en el Projecte.

Una coberta ondulada de grans dimensions que amaga els volums inferiors es defineix com "l'esplanada verda del Parc del Barça" amb un oasi al mig on s'hi preveu una plantació de palmeres.

En lloc es fa esment de la manca de sostenibilitat del Projecte Barça 2000 que genera aquest volum de trànsit, d'activitats, de noves edificacions, en un barri densament poblat i saturat d'equipaments de caràcter metropolità com és el barri de Les Corts.

L'allau de vehicles i visitants que el Pla Especial preveu confirmen encara més la insostenibilitat del Projecte:

• 31 autocars / hora
   
• 1.600 turismes/hora
   
• 27.200 visitants/dia

i tot això 365 dies l'any sense interrupció.
 

3.- L'EIX DE LA UNIVERSITAT AL BARRI DE LES CORTS EL CARÀCTER METROPOLITÀ DE L'ACTUACIÓ.

L'eix que va de la Universitat Politècnica fins al barri de Les Corts és una gradació d'espais i d'usos diversos. S'hi troben els 40.000 estudiants del campus universitari, els residents dels barris, els usuaris dels centres comercials i dels hospitals existents i els propis usuaris de les moltes instal·lacions esportives (privades) de la zona: F.C. Barcelona, Club de Polo, Laietà, (curiosament Les Corts és el barri de Barcelona amb major dèficit d'instal·lacions esportives públiques) Semblaria oportú contemplar aquest eix globalment i estudiar ne les possibilitats d'esponjament donant resposta a les necessitats globals del sector.

La situació estratègica dels equipaments del F.C. Barcelona dins d'aquest eix hauria de servir més aviat per completar la ciutat que no pas per densificar la, possibilitant la utilització dels seus espais per als barris de l'entorn i connectant millor la zona universitària amb l'Eixample.

La pròpia previsió d'aparcament del projecte a la que s'ha fet esment abans, posa en evidència els increments de cabdal de circulació que el Pla preveu per a un barri saturat per l'elevat trànsit que suporta.

Davant d'aquest allau d'activitats i d'increment de circulació la previsió d'un monorail per unir la Diagonal i el Parc Temàtic no ha de desviar l'atenció pel seu disseny, novetat i tecnologia moderna. No cal oblidar que estem davant d'una operació urbanística que busca el màxim aprofitament en uns terrenys qualificats d'equipament esportiu, i en el que aquest monorail lluny de resoldre els conflictes generats es converteix en una atracció més, amb una peça a fer servir en les campanyes d'imatge i publicitat que es puguin posar en marxa.
 

4.- L'AJUNTAMENT I EL MODEL DE CIUTAT

És preocupant la progressiva desregularització que s'intenta introduir en el món de l'urbanisme, on els conceptes d'equipaments, parcs verds i espais públics, tan necessaris per a l'equilibri i el bon funcionament de la ciutat, es converteixen ara en contenidors de noves activitats privades. Així el "PARC DEL BARÇA" utilitza un nou llenguatge i anomena "motor lúdic", "motor cultural", "multiservei" allò que és simplement una operació comercial incompatible amb el concepte d'equipament esportiu, tot aprofitant un bon projecte arquitectònic inicial.

L'Ajuntament de Barcelona hauria de revisar el seu model urbà post olímpic no introduint operacions de densificació com la del "Barça 2000". Barcelona i el procés urbanístic desenvolupat durant les Olimpíades del 1992 són realment un actiu per al futur de la ciutat i per a tota Catalunya, i aquest sí que és un model que cal mantenir.

L'inici del segle XXI hauria d'afermar un creixement sostenible per una ciutat que avui és un punt de referència d'alta qualitat en el món de l'urbanisme. El FÒRUM del 2004 és una gran oportunitat per a fer ho.

El potencial turístic, d'equipaments i de serveis de la ciutat de Barcelona no s'ha de concentrar en la pròpia ciutat i s'ha de compartir aquest potencial amb la resta del territori. Probablement la debilitat de les estructures metropolitanes no ha afavorit gens una progressiva descentralització d'usos i equipaments. Les ciutats tendeixen a esgotar el seu terme municipal i a densificar se. El canvi d'escala que s'ha produït en el món de l'urbanisme, i també en el món de l'esport professional, reclama nous escenaris per a noves activitats. Avui, a més a més, les noves infrastructures han escurçat el territori i han acostat la massa crítica de població, sempre necessària per a certs equipaments i activitats.

El potencial econòmic del F.C. Barcelona permet sobradament a l'entitat proposar noves instal·lacions en altres punts i no precisament en un barri densificat i saturat d'equipaments com és el barri de Les Corts.

El nou Consistori de l'Ajuntament de Barcelona, sorgit de les darreres eleccions municipals, no hauria d'iniciar aquest mandat donant llum verda a un Pla Especial com el del PROJECTE BARÇA 2000 que suposaria un greu i preocupant precedent que afectaria la credibilitat dels grans projectes de transformació plantejats en l'horitzó del 2004. La ciutat de Barcelona ha de defensar un model de creixement sostenible, rendibilitzant la cultura urbanística consolidada durant els primers anys de la democràcia, i que per la seva trajectòria fins el 92 va merèixer recentment el guardó dels arquitectes britànics atorgat per primera vegada a una administració pública guardó difícilment compatible amb desenvolupaments urbanístics com el que ara es proposa per l'àmbit del Barça.

Finalment creiem que un debat obert, participat i transparent és absolutament imprescindible per l'adopció de decisions per part dels responsables públics. Sense aquest debat en el que es puguin conèixer tots els aspectes de la proposta, i valorar les alternatives i les problemàtiques urbanes des d'una perspectiva més global, seria irresponsable donar llum verda a desenvolupaments urbanístics com el proposat.

ÉS PER TOT AIXÒ QUE ENS OPOSEM AL PLA ESPECIAL BARÇA 2000 APROVAT INICIALMENT PER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I DEMANEM TANT AL SEUS PROMOTORS, EL CONSELL DIRECTIU DEL F.C. BARCELONA, COM ALS RESPONSABLES POLÍTICS DE LA CIUTAT, LA SEVA RETIRADA O LA SEVA RECONDUCCIÓ ALS TERMES DE LA PROPOSTA GUANYADORA DEL CONCURS CONVOCAT EL 1996 AMB MOTIU DEL XIX CONGRÉS DE LA UNIÓ INTERNACIONAL D'ARQUITECTES.
Barcelona, juliol del 1999

MERCÈ BADAL I FERRES / AGÀPIT BORRÀS I PLANA / ESTHER BROSA I LLINARES / EDUARD BRÚ I BISTUER / JOAN CARLES CARDENAL I GONZÀLEZ / MARC CUIXART I GODAY / CARLES M. DÍAZ I GÓMEZ / CARLES FERRATER I LAMBARRI / MOISÉS GALLEGO OLMOS / JOSEP M. GUILLUMET I ANES / FRANCESC DE P. LABASTIDA I AZEMAR / JOAN LLUSÀ D'ABADAL / ENRIC MARTÍNEZ I VALLMITJANA / FRANCESC MESTRES I ANGLA / ALFRED MIRALLES I IBÁÑEZ / LLUIS NADAL I OLLÉ / FRANCESC DANIEL NAVAS I LORENZO / RICARD PIE I NINOT / ALBERT PUIGDOMÉNECH I ALONSO / MANUEL RIBAS I PIERA / PERE SERRA I AMENGUAL / MANUEL VALLS I FERRER / JOSEP M. VILANOVA I CLARET