Els Serveis del Col.legi: Què ens ofereixen
El Servei de Visat

En aquest primer escrit sobre el Visat del nou butlletí de la Demarcació, PIA, volem exposar quins són els passos que s'han de seguir per poder visar un projecte, la documentació que cal presentar, la normativa que cal complir... D'uns dos anys ençà s'han produït una sèrie de canvis prou importants que potser han fet més carregós el procés de visat d'un projecte. Per una banda, des que a l'abril del 1997 es van derogar tots els aspectes econòmics del Reial Decret 2512/1977 de 17 de juny, que regulava les Tarifes d'Honoraris dels Arquitectes, el visat ja no pot contemplar els honoraris dels professionals ni la resta de condicions contractuals, que són de lliure pacte entre l'arquitecte i el seu client. És en aquest moment, també, que el Col.legi només es podrà encarregar de la gestió de cobrament dels honoraris dels seus col.legiats, quan aquests ho sol.licitin expressament a la Notificació d'encàrrec i sol.licitud de visat .

L'altre canvi important que s'ha produït darrerament és l'aprobació del Reial Decret 1627/97 en el tema de Seguretat i Salut, que obliga a la redacció d'un Estudi de Seguretat i Salut o Estudi Bàsic en tots els projectes, alhora que també s'introdueix la figura del Coordinador de seguretat en fase de projecte i en fase d'execució.

Aquests dos canvis han modificat substancialment la documentació que cal presentar per visar un treball.

La documentació imprescindible

- Notificació d'encàrrec i sol·licitud de visat.

Aquest imprès es pot presentar abans d'entrar el projecte a visar. Si es sol·licita la gestió de cobrament per part del COAC s'ha sol.licitar expressament a la Notificació. Si es sol·licita la gestió també s'haurà de presentar el contracte subscrit amb el client i poders de representació de la persona signant en cas de tractar-se d'una societat.

Per visar estudis de seguretat i salut i encàrrecs de coordinador de seguretat també es presentarà una notificació d'encàrrec específica per a aquests treballs.

- Fitxa de característiques.

Pot ser de dos tipus: Treballs amb pressupost o sense pressupost.

Són treballs sense pressupost els certificats, treballs d'urbanisme ( estudis de detall,plans parcials, modificacions de normes subsidiàries), taxacions, aixecaments de plànols, ...

Els treballs amb pressupost són tots els d'edificació, incloent-hi els enderrocs i els projectes d'urbanització.

Pel visat dels Estudis de Seguretat i Salut i per l'encàrrec de Coordinació en matèria de seguretat també és necessària una fitxa de característiques de treball sense pressupost.

És important omplir l'apartat de la fitxa amb les dades per a ASEMAS, tant pel tema de seguretat com per a edificació. També cal assenyalar a la fitxa a càrrec de qui iran els drets d'intervenció: segons Estatuts, arquitecte o client.

Altra documentació necessària per alguns treballs:

- Full d'assumeix.

Aquest imprès tant es pot visar amb el projecte bàsic com amb l'executiu. És necessari en els projectes d'edificació, enderrocs i projectes d'urbanització.

- Sol.licitud de llibre d'ordres

Es dóna aquest imprès per poder-lo omplir un cop ja està visat el projecte d'execució. Llavors ja es pot entregar el llibre d'ordres.

- Certificat final d'obra.

Per visar un expedient de legalització cal que presenteu, juntament amb el projecte, el certificat final d'obres ( si es tracta d'habitatges el d'habitabilitat, i visat prèviament pel Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics).

Per a la resta de treballs d'edificació el Certificat final Oficial es presentarà quan les obres ja estiguin realitzades; en el cas que a l'obra hi hagi intervingut un arquitecte tècnic, sempre es presentarà ja visat pel seu Col·legi professional. El certificat final d'obra no es pot presentar en un període de temps inferior a 3 mesos després d'haver visat el projecte d'execució, a menys que es justifiqui.

- Full de renúncia

En el cas que es vulgui renunciar a la direcció , a una part d'una direcció d'obres o inclús a un executiu i direcció.

Quan es renuncia a un parcial de direcció, és imprescindible especificar a quin tant per cent es renuncia (amb una definició de l'obra feta) i presentar un certificat de l'estat de les obres.

El volum més important de treballs que es visen correspon als d'edificació i, per tant, es presenten pel seu visat sobretot projectes bàsics i projectes d'execució, la documentació pel visat dels quals és la següent:

DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE BÀSIC

- Memòria descriptiva

- Objecte del projecte, emplaçament, promotor.

- Descripció del projecte ( programa de necessitats, ordenances d'aplicació i quadre comparatiu de paràmetres urbanístics, justificació de la solució adoptada, quadre general de superfícies construïdes i útils).

-Descripció de l'obra. Amb una descripció general dels sistemes constructius i les instal.lacions.

- Pressupost d'execució material ( aquest pressupost ha de coincidir amb el valor del pressupost d'execució material de la fitxa de característiques obtingut segons els coeficients del manual d'obtenció de pressupostos).

- Annexes. Justificació i compliment de normativa.

- Nivell d'habitabilitat objectiva. Decret 28/1999 de 9 de febrer d'enguany.

- Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.Llei 20/91 i Codi d'Accessibilitat de Catalunya. Decret 135/95. Cal justificar l'accessibilitat tant als plànols com a la memòria (fitxa d'accessibilitat). Normativa de Telecomunicacions. Reial Decret 279/99, Reial Decret Llei 1/98 i Decret 172/99.

- Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

- Plànols

- situació i emplaçament (e:1/5000,1/1000...)

- ordenació general del solar.(e: 1/100 ,1/200)

- plantes de cotes. (e.1/50)

- plantes de distribució (e: 1/50)

- planta coberta. (e: 1/100, 1/50)

- seccions generals. ( e:1/100,1/50)

- façanes. (e. 1/100, 1/50)

Les plantes de cotes i distribució també es podran presentar a e.1/100, sempre i quan la seva lectura sigui ben entenedora a aquesta escala.

Els projectes d'edificis que, per la seva mida, es presentin a escala 1/100, caldrà que desenvolupin a escala 1/50 els espais destinats a estances d'habitatges.

Tots els projectes de reforma ,ampliació i rehabilitació hauran de presentar plànols del seu estat actual.

DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE D'EXECUCIÓ.

- Memòria d'execució

Especificacions dels sistemes constructius.

- Plec de condicions

Tècniques, facultatives, econòmiques i legals.

- Amidaments

En aquest apartat també s'hi pot tornar a incloure el pressupost, encara que si ja s'havia visat el bàsic no cal tornar-lo a incloure amb l'executiu.

En el cas de voler presentar un pressupost real, és aquí on a partir dels amidaments es donarà preu a les diferents partides.

- Llistat de normativa d'obligat compliment (actualitzades a les oficines de l'OCT de Girona)

- Annex. Justificació i compliment de normatives

- Accions a l'edificació. NBE-AE-88. Reial Decret 1370/88

- Normativa tèrmica. NRE-AT-87. Decret 124/87 i ordre 27/4/87

- Normativa acústica. NBE-CA-88. Ordre 29/9/88

- Condicions de protecció contra incendis en els edificis. Hipòtesis d'ocupació. Estudi d'evacuació.. NBE-CPI-96.

I ara, com a les més recents normatives que cal complir, hi ha:

- Instrucció del Formigó Estructural EHE. Reial Decret 2661/98

- Plànols

- Fonaments, amb xarxa de sanejament.

- Estructura ( amb quadre de característiques dels materials, nivell de control, coeficients de seguretat. Numeració de pilars, armat de jàsseres i pilars. Sostres de biguetes amb els moments flectors, dimensionat i armat.)

- Instal.lacions (electricitat, fontaneria, calefacció, ventilació, comunicacions...)

- Fusteria. tant interior com exterior.

- Secció constructiva de la façana e:1/20.

- Estudi bàsic de seguretat i salut o estudi de seguretat i salut.

És un document imprescindible per poder visar el projecte d'execució, encara que també es pot visar amb el projecte bàsic.

Com que l'Estudi bàsic de seguretat i salut és un treball que també poden realitzar altres tècnics, en el cas que el realitzi l'arquitecte també ha de quedar especificat en l'apartat del DETALL de la Notificació d'encàrrec.

En el cas que es tracti d'un Estudi de seguretat i salut ( pressupost d'execució material superior a 25 milions), s'ha de presentar una notificació d'encàrrec específica i una fitxa de característiques de treball sense pressupost.

La seva Cap de Servei és la Lourdes Ferran Vilar, i els altres arquitectes visadors són en Xavier Alarcón Clasca i la Dolors Bonaterra Batlle. El Servei de Visat té un horari de 9h a 19h. Els VISADORS tenen el següent horari: de dilluns a dijous de 9h a 18h; divendres de 9h a 15h. TAULELL: de 9h a 19h. CAIXA: de 9h a 14h i de 16h a 18h.

El Club d'Arquitectura

Aquest departament proposa una oferta cultural que abarca diferents àmbits:

· Exposicions monogràfiques, per exemple, les de Pelayo Martínez i la de Josep Pratmarsó i Parera.

· Concursos: dos dels darrers que s'han exposat han estat l'Escola Oficial de Turisme de Sant Feliu de Guíxols i el del Campus Montilivi.

· Altres exposicions promugudes des de Girona: Arquitectura Portuària a les comarques de Girona, Premis d'Arquitectura de les comarques de Girona.

· Visites d'obres, com les realitzades a l'Institut de Sant Feliu de Guíxols i a la Universitat de Dret del Campus Montilivi.

· Exposicions de dibuixos.

· Conferències.

Com cada any, a més, s'intenta difondre l'arquitectura de les nostres comarques a través dels Premis d'Arquitectura, que enguany està format pels següents arquitectes: Francisco Javier Mangado Beloqui, Arcadi Pla Masmiquel, Javier García-Solera Vera, un tercer vocal, arquitecte nomenat pels concursants i Mònica Rovira Lliberia, que actuà com a secretari sense vot.

La seva Cap de Servei és la Mònica Rovira Lliberia, i el seu horari és dimarts i dijous de 9h a 14h.

El Servei d'Informàtica

Aquest servei es presenta al col.legiat amb una oferta concreta:

· Estudi i presentacions de programes existents o de nova aparició al mercat i la seva possible aplicació a l'arquitectura.

· Preparació i desenvolupament de programes específics per als estudis d'arquitectura, per exemple, el GESDOC.

· Servei directe al col.legiat. Aquest servei s'ofereix de diverses maneres: 1, suport informàtic; 2, assessorament en temes informàtics (adquisició maquinari, programes adients ...); 3, organització de cursos i 4, bústia permanent de consulta i suggeriments (ssi.gir@coac.es).

El seu Cap de Servei és en Josep Pla de Solà-Morales, i el seu horari és dilluns i dimecres de 12h a 15h i dijous de 9h a 15h.

L'Arxiu Històric

Aquest Servei està pensat pels col.legiats, pels estudiants i investigadors i pels ciutadans en general.

L'àmbit cronològic abraça els darrers 150 anys d'història de l'arquitectura, l'urbanisme, l'art i el paisatgisme. La documentació que guarda es troba en paper (mapes, plànols i documentació textual), en imatge (positius, negatius i diapositives) i també en suport informàtic (bases de dades i suports digitals).

Actualment, l'Arxiu compta amb el 75% de la documentació descrita en Base de Dades.

El Cap de Servei és en Bernat Catllar; l'Arxivera és la Rosa Mª Gil i l'Auxiliar d'Arxiu a temps parcial és la Iolanda Sevillano. L'horari de l'Arxiu Històric és de 9h a 19h.

La Biblioteca

La Biblioteca ofereix els seus serveis als arquitectes en primer lloc, però també està oberta a tota la ciutat.

És l'unica a Girona especialitzada en arquitectura i el seu fons està compost de 13.134 volums, 120 títols de revistes, 379 videos i 14 Cd-ROM.

Està en línea amb les altres biblioteques del COAC i té, per tant, accés a un fons bibliogràfic de més de 100.000 volums. Des de la biblioteca es poden consultar diferents bases de dades pròpies de la matèria especialitzada (arquitectura, urbanisme ...)

Actualment s'estan realitzant obres d'ampliació i millora.

El Cap de Servei és en Bernat Catllar i la tècnica és la Teresa Vilanova. L'horari de la Biblioteca és de 9h a 14h i de 16h a 19h.

L'OCT

Per millorar l'accessibilitat dels col.legiats als serveis tècnics (sobretot pel que fa referència a la ressolució de consultes tant sobre projecte com sobre obra construïda) i també per equilibrar l'excessiu pes que va tenint la Demarcació de Barcelona en anar-se acumulant serveis a la seva seu, es va decidir muntar oficines tècniques a cadascuna de les Demarcacions.

És amb aquest objectiu que es creen les Oficines Consultores Tècniques a les diferents Demarcacions. La qualitat de l'assessorament es garantitza mitjançant una coordinació constant entre totes les Oficines. Aquesta coordinació s'aconseguirà en estar en contacte permanent gràcies als mitjans tecnològics que ens ofereix el moment actual (Correu Intern, E-mail ...)

Els objectius fonamentals d'aquest equip són:

1. Assessorament als col.legiats en temes tècnics: en fase de suport a la redacció del projecte, en fase d'interpretació de disfuncions i en la redacció d'informes.

2. Assessorament a les diverses Juntes de Govern.

3. Recolzament als departaments de Visat.

4. Promoció del reciclatge tècnic dels col.legiats en forma de publicacions, de cursos, de conferències ...

5. Promoció de la qualitat en el projecte: preparació del que un dia pot ser una proposta d'implantació de mètodes de qualitat aplicats a la redacció de projectes d'arquitectura.

6. Estar a l'aguait del desenvolupament normatiu del país: interpretar normes, informar-les, proposar-ne, prendre cura de la seva aplicabilitat.

7. Fer d'arxiu de les anomalies de la construcció: proposar solucions provades que donin resposta a aquestes anomalies.

8. Autoformació permanent per anar millorant el servei en la qualitat de la seva actuació.

La seva Cap de Servei és la Marta Soro Navarrete, i el seu horari és de dilluns a dijous de 9h a 14h.

L'Oficina de Manteniment

El desembre de 1997, coincidint amb la presentació pública de la Campanya de Manteniment dels Edificis "A casa ens cuidem", el COAC va obrir Oficines de Manteniment d'Edificis a cadascuna de les seus col.legials. La de Girona va entrar en funcionament el dia 1 de desembre de 1997.

L'objectiu principal de la campanya és aconseguir la conscienciació dels ciutadans sobre la importància i els avantages de mantenir els edificis. També es pretén aconseguir una difusió i assessorament sobre el manteniment preventiu i sobre els ajuts a la rehabilitació dels edificis.

És una campanya destinada a arquitectes, propietaris i/o comunitats de propietaris, llogaters, administradors de finques, promotors ...

Tasques de l'Oficina de Manteniment:

Consultes telefòniques i/o personals sobre: manteniment dels edificis en general i dels habitatges en particular, consultes sobre el procés d'obtenció dels ajuts a la rehabilitació, lliurament de la documentació necessària per formalitzar la sol.licitud dels ajuts del C.T.R., informació general sobre el manteniment preventiu dels edificis, consultes sobre el llibre de l'Edifici per a edificis nous i existents, assessorament per a la redacció dels Manuals d'ús i manteniment, assessorament preventiu per a edificis d'habitatges, assessorament per a la realització de plans i gestió de manteniment preventiu per a edifici d'habitatges, assessorament sobre el model de dictamen tècnic sobre l'estat de conservació i manteniment dels edificis i normativa sobre manteniment preventiu i bibliografia.

La seva Cap de Servei és la Marta Soro Navarrete, i el seu horari és de dilluns a dijous de 9h a 14h.

L'Oficina de Concursos

Un cop transcorreguts uns anys de funcionament d'aquest Servei, i havent passat per tot un seguit d'actuacions (a nivell d'informació als nostres col.legiats, divulgació, assessorament en la redacció de Bases) unes més encertades que d'altres fruit, tant del desconeixement de la manera d'actuar per part d'algunes Administracions com també, val a dir, la manca d'agilitat que aquestes feines exigeixen constantment- podem entreveure ja un major assentament d'aquesta Oficina.

Ara doncs, establim assessoraments amb un grau d'èxit major, amb més garanties per al concursant poc a poc millorades-, i que ens han d'obrir més possibilitats dins del nostre àmbit professional.

És la nostra voluntat poder establir una sèrie de convenis a fi de consolidar una sèrie de concursos i poder d'aquesta manera actuar amb una òptica més precisa per aconseguir més garanties per al nostre col.lectiu, així com uns resultats més bons per a les Administracions.

Recentment ja s'han redactat aquests convenis, obrim l'experiència amb l'Ajuntament de Girona i pensem, tant de bo, estendre-la a la resta de municipis.

D'altra banda, facilitem cada setmana als col.legiats que ho desitgen tots els concursos relacionats amb Arquitectura i Urbanisme dins l'Estat espanyol.

La Cap de Servei és la Marta Soro Navarrete, que fa un horari de dilluns a dijous de 9h a 14h.

L'Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert

L'objectiu principal de les activitats programades des de l'Escola Josep Lluís Sert de la Demarcació de Girona és possibilitar la formació permanent dels Arquitectes, a la vegada que facilitar l'actualització dels coneixements de l'Arquitecte en els nous camps d'intervenció generats pel procés de permanent canvi de la nostra disciplina.

Per assolir aquest objectiu, l'Escola Sert organitza Cursos, Fòrums, Sessions Tècniques, Xerrades, Tallers i altres activitats que transformin el Col.legi en una aula oberta a la formació continuada de tots els col.legiats.

Les noves tecnologies, les noves professions, els nous materials, les aplicacions informàtiques en contínua evolució, les normatives (cada cop més exigents i reglamentades), l'entrada a la Comunitat Europea ... i tot un seguit de temes novedosos són, d'una banda, els que l'Escola Josep Lluís Sert vol oferir per tal de complementar la formació dels professionals del nostre col.lectiu, però sense oblidar mai els oficis de la construcció, els materials de la nostra arquitectura tradicional i tot un conjunt de temes que, sense el component de "novetat" o "de darrera tecnologia" ens han de permetre millorar dia a dia el nostre nivell de professionalitat.

Properament, l'Escola Sert oferirà Cursos on line de formació a distància, que facilitaran el seguiment dels cursos a distància, i poc a poc intentarem fer una reducció progressiva de la informació sobre paper i les ponències presencials. Cal aprofitar i fomentar tots els avantatges de les noves tecnologies per tal de fer més fàcil el procés d'actualització de coneixements.

Aprofitem aquesta presentació per recordar-vos que estem treballant en la programació del Curs 2000 i que les vostres aportacions individuals contribuiran a fer una proposta de formació més adaptada a les necessitats dels col.legiats de la nostra Demarcació.

El Cap de Servei és en Toni López Sánchez, i el seu horari és dilluns, dimarts i divendres de 16h a 19h, i els dijous de 12h a 19h.

La Borsa de Treball

L'objectiu principal de la Borsa de Treball és canalitzar els diversos encàrrecs que arriben al Col.legi (Demarcació de Girona) a través dels col.legiats inscrits en aquest Servei. Aquest repartiment s'intenta fer, en primer lloc, de la manera més equitativa possible i, en segon lloc, es pretén donar una resposta ràpida al client, per tal d'aconseguir un servei àgil i eficaç.

Per tal de poder gaudir d'aquest Servei cal estar col.legiat i inscriure's mitjançant la complimentació d'una fitxa tipus que es lliura al Col.legi, on els col.legiats manifesten els seus objectius de treball segons una sèrie de camps prèviament establerts i les comarques o zones de treball preferides.

Aquestes fitxes es registren informàticament per tal de poder fer les seleccions amb la màxima informació possible. Els treballs realitzats pels col.legiats a través de la Borsa es registren per fer un millor repartiment dels mateixos.

L'assignació d'una feina es fa, principalment, a partir de les dades de les fitxes registrades a l'ordinador i aplicant els criteris de selecció que convingui en cada cas. Generalmet es contemplen els objectius (reformes, certificacions, edificació, aixecaments ...) i la comarca d'emplaçament de la feina; qualsevol criteri de selecció addicional que plantegi el client es pot tenir en compte a l'hora de fer una selecció més acotada.

Tal com s'ha comentat anteriorment, es tenen en compte els treballs realitzats a través de la Borsa.

Actualment estem organitzant una Borsa paral.lela d'estudiants d'Arquitectura principalment de les comarques gironines amb la intenció de facilitar la seva integració en el món laboral i complementar la seva formació acadèmica; d'altra banda, els nostres col.legiats disposaran d'una més àmplia oferta de personal qualificat per col.laborar en els despatxos.

Aprofitem aquesta presentació per sol.licitar la vostra col.laboració i convidar-vos a fer-nos suggeriments orientats a una millor qualitat en aquest Servei.

El Cap de Servei és en Toni López Sánchez, i el seu horari és dilluns, dimarts i divendres de 16h a 19h, i els dijous de 12h a 19h.

MODIFICACIONS DE L'EHE REAL DECRETO 996/1999 D'11 DE JUNY

S'ha aprovat el Reial Decret 996/1999 d'11 de juny que modifica, entre d'altres, la disposició transitòria única del Real Decret 2661/1998 quant a període d'aplicació, en el sentit que els projectes visats o en fase de redacció (existència de full d'encàrrec) abans de l'entrada en vigor de l'EHE 1 de juliol de 1999- es regiran per les instruccions vigents en el moment d'iniciar-se la redacció, és a dir, l'EH-91, excepte si hi ha decisió dels promotors públics o privats d'adaptar el projecte a l'EHE.

MODIFICACIÓ DEL DECRET 274/1999 (NRE/CXT-91)

El dia 7 de juliol de 1999 va entrar en vigor el Decret 172/1999 de 29 de juny sobre canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonies bàsiques i altres serveis per cable als edificis. Es contempla com a una modificació i ampliació del Decret 274/91 (NRE/CXT-91) i recull els requisits mínims que han de complir les canalitzacions, recintes i elements complementaris que contenen la infraestructura comuna de telecomunicacions des del punt de vista tècnic. En conseqüència, en aquests moments la legislació en vigor és la següent:

· Decret 172/1999 de 29 de juny sobre canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis d'àmbit català.

· Reial Decret Llei 1/1998 de 27 de febrer de 1998 sobre infraestructures comuns als edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació d'àmbit estatal.

· Decret 279/1999 de 22 de febrer de 1999 pel que s'aprova el Reglament regulador de les infraestructures comuns de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicacions a l'interior dels edificis i de l'activitat d'instal.lació d'equips i sistemes de telecomunicacions d'àmbit estatal.

· Llei 11/1998 de 24 d'abril, Llei general de Telecomunicacions d'àmbit estatal.

PROGRAMA INFORMÀTIC "ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT"

Us recordem que teniu a la vostra disposició el nou CD "Estudi de Seguretat i Salut" al departament d'Informàtica de la nostra Demarcació. Aquest programa us ajudarà a la redacció de l'ESS. Podeu passar a recollir-lo a la segona planta; demaneu per la Núria Ruiz.

Una iniciativa des de la Vocalia de Cultura: Pretextes necessaris per llegir arquitectura

El passat 23 de juny es va presentar a l'IVAM de València el llibre de Juan Navarro Baldeweg La habitación vacante, coeditat per la nostra Demarcació i l'editorial Pre-textos.

Amb aquesta publicació s'inicia una col.lecció de llibres sobre arquitectura que la Junta decidí impulsar com a complement de les publicacions puntuals que fins ara s'havien editat; aquestes s'han centrat, fonamentalment, en temes d'àmbit gironí Atlas, Rafael Masó, Guies d'Arquitectura, Etc- i han anat cobrint uns dèficits bibliogràfics evidents que potser només el Col.legi podia solucionar. Avui, però, malgrat no estar exhaurida aquesta línia editorial, creiem interessant també ampliar a altres temàtiques més generals la política editorial de la Demarcació; en especial aquelles que, sense ésser estrictament comercials, presentin tanmateix un contingut crític i reflexiu prou evident al voltant de la nostra disciplina.

I és en aquest sentit que iniciem amb aquesta publicació i la següent, Pasado a limpio II, d'en Josep Quetglas, una col.laboració amb l'editorial Pre-textos, en règim de coedició, que pot garantir-nos uns nivells d'edició, difusió i distribució correctes i contribueixi, a la vegada, a obrir la política cultural de la nostra Demarcació més enllà del seu estricte àmbit geogràfic.

Josep Fuses Comalada, arquitecte
Vocal de Projecció del COAC
A la Demarcació de Girona

Presentació del nou Gerent

Tal com se us anunciava al PIA del passat mes de juny, dins la nova estructura col·legial es creava la figura del Gerent o Director d'Administració.

Una vegada incorporat al meu lloc de treball vull aprofitar aquest mitjà de comunicació interna per posar el càrrec que ocupo al servei d'aquest col·lectiu, vetllant pels vostres interessos i fent que els serveis que actualment us ofereix el Col·legi vagin augmentant a mesura que també augmenten les vostres necessitats professionals.

Amb les directrius marcades per la Junta Directiva, formant equip amb el Secretari Tècnic Arcadi Viñes, i amb la motivació de la resta del personal tècnic i administratiu, aconseguirem les fites que ens marqueu.

Agraeixo la confiança que la Junta Directiva ha dipositat en la meva persona, i confio en que em comunicareu qualsevol suggerència que creieu oportuna per al bon servei del Col·legi.

Una forta encaixada,

Josep M. Perramon Reyner

Notificacions de la Junta de la Demarcació

Donades les notícies aparegudes a la premsa especialitzada, la Junta va acordar, en data 17 de juny, demanar a ASEMAS una nota oficial sobre l'estat real de la companyia, a fi de poder informar al col.lectiu d'arquitectes de la Demarcació. Tant bon punt la rebem us comunicarem el resultat.

En data d'avui sabem que s'ha sobresegut l'expedient de la companyia que la Direcció General d'Assegurances havia incoat a la companyia ASEMAS i que el President d'ASEMAS, el senyor Joaquin Mª Gómez Pérez, ha deixat el seu càrrec al senyor Fulgencio Avilés Inglés.

Activitats per al juliol i agost

CLUB D'ARQUITECTURA

- Des del 30 de juliol fins al 31 d'agost Quim Corominas, Dibuixos. Sala La Cova.

· Des del 6 d'agost fins al 10 d'agost Exposició "Concurs de les Biblioteques de Roses i Sant Feliu de Guíxols". Sala d'Exposicions.

Els Premis FAD

El Premi FAD d'Arquitectura

La petita història d'aquest bloc de 44 habitatges neix de la voluntat i l'obstinació compartida entre el promotor (la immobiliaria Pérez-Xifra) i l'arquitecte per fer un edifici digne del seu emplaçament.

L'edifici ocupa un solar situat a la riba esquerra del riu Ter, molt a prop de la carretera de sortida de la ciutat des de la Devesa en direcció a Sarrià de Ter i França. La tipologia obeeix a una transformació de la rígida previsió urbanística (B+7/21x23m, 3864 m2) en una adaptació més adequada al lloc, que disposa d'una situació privilegiada i té excel.lents vistes al Ter, la Devesa, el barri Vell de Girona i la muntanya de Montjuic. La modificació tipològica permet habitatges mes adequats a les condicions del mercat de lloguer. En concret, les 44 unitats es divideixen en 6 d'un dormitori, 32 de dos dormitoris i 6 de tres dormitoris. La situació del bloc, al centre del solar, possibilita habitatges amb jardí a la planta baixa.

El volum està constituït per una agrupació en filera d'un habitatge de base, de dos dormitoris dobles que, en tenir un angle de desviament en els murs mitgers, provoca un moviment en planta en forma de ventall constituint la regla de creixement del bloc. A aquesta base s'hi intercalen discontinuïtats en forma d'habitatges més grossos o més petits que permeten la singularitat dels punts en què interessa que l'edifici s'allargui o es replegui sobre si mateix. D'aquesta manera, el ventall s'obre a les vistes i a les millors orientacions, i es tanca sobre si mateix en els passos posteriors d'accés, que així tenen la menor dimensió possible.

De manera central, lleugerament desplaçada sobre el centre de gravetat de les circulacions, es dreça la torre dels ascensors i de l'escala. Els passos d'accés queden a l'exterior, amb la qual cosa possibiliten una millor il.luminació dels locals de servei (cuines i banys).

Les especials condicions del solar, que permeten una volumetria específica independent de les condicions formals dels seus límits, ha permès l'estudi d'una solució tipològica adaptada al lloc tenint en compte les següents premises bàsiques: la relació amb les vistes i amb les orientacions, l'adaptació a les condicions de l'entorn natural, el manteniment de les millors vistes del bloc lineal que tanca la plaça de Sant Ponç, el treball amb un volum que tingui una certa representativitat escultòrica en relació amb l'entorn i, per últim, l'adaptació a la tipologia d'habitatges més adequada a les condicions de mercat actuals.

La llibertat que ha permès les condicions de base del solar s'ha usat per configurar el volum de manera articulada, és a dir, la distribució de superfícies, que és l'aprovada urbanísticament, s'ha fet amb la volumetria que, al meu entendre, s'adaptava a les millors condicions del lloc; d'aquí ve que l'esgraonat dels volums en alçada -que reprodueix el moviment de la planta- s'ha pogut delimitar amb la màxima intenció arquitectònica, tractant l'edifici gairebé escultòricament. D'aquesta manera, el paper de fita urbana en relació al riu Ter i als ponts adquireix el seu autèntic sentit.

L'ondulada forma en planta i alçat contrasta amb la rotunditat de la Torre d'escala i ascensors que es dreça amb èmfasi en el centre de gravetat del moviment de l'edifici: aquest contrast entre el pal central i l'ona no deixa d'evocar imatges nàutiques.

D'aquesta manera, un edifici de tipologia bastant estandaritzada i repetitiva adquireix un caràcter més autònom i pensat, com he dit, per valorar l'entorn urbà en el qual s'insereix.

Equip de treball: Constructor, Arcadi Pla S.A.
Arquitecte Arcadi Pla Masmiquel.
Aparellador, Joan Fernández Gironès.
Col.laboradors en projecte,
Lluís Moya, Mònica Rovira,Toni López.
Fotografia, Lourdes Jansana.

Arcadi Pla Masmiquel, arquitecte.

El Premi de l'Opinió

El riu Ter, dins l'àmbit del municipi de Girona, constitueix un sistema fluvial d'especials característiques biològiques que l'identifiquen com a un espai natural a preservar. Però és també un fet geogràfic amb un impacte cada vegada més considerable sobre la ciutat i, per tant, amb la vocació de convertir-se en un parc natural metropolità. El seu curs, tangent i relativament marginal a la ciutat en el passat, ha canviat amb la construcció de nous barris implantats ja a l'altra riba, convertint el Ter en un sistema territorial cada vegada més central i, probablement, amb el fenomen geogràfic més determinant de la ciutat futura.

Un parc com el del Ter Central no és només una intervenció de superfície amb vegetació i camins. És una operació inscrita en un projecte més general, que vol tenir importància pel futur, i que vol resoldre problemes de tècnica hidràulica i problemes delicats d'adequació al medi. Per tant, els criteris d'ordenació han estat múltiples:

1. Cal tenir present l'estat inicial del lloc, dividit en una zona de vegetació abundant de bosc de ribera i una altra, molt malmesa, d'extracció de graves i abocador de runes i escombraries. Els criteris han estat de conservació en els paratges qualificats i de restauració en les zones degradades.

2. La intervenció ha seguit els criteris del Pla Especial de Protecció. El Parc forma part, per tant, d'un Pla gran que abasta les terrasses del Ter en tot el terme municipal. Criteris seguits: potenciar el valor del riu embassant l'aigua amb una resclosa d'escassa altura que alimenta de passada el freàtic de la Devesa; facilitar l'arribada amb accessos rodats i aparcaments exteriors en els límits del Parc; preveure un seguit de recorreguts per a vianants a l'interior del Parc; projectar arquitectures puntuals de servei al Parc.

3. El Parc havia de definir, també, la llera del riu i protegir el pavelló i les terrasses. S'ha evitat delimitar la llera del Ter amb un mur que, per càlculs hidràulics, havia de ser alt. Aquesta delimitació s'ha fet amb una mota de pendent suau coberta amb gespa que amaga a sota una llarga franja de pedra d'escullera. Per protegir de l'erosió la terrassa inferior, que és inundable, s'han construït, també amb escullera, uns martells enterrats.

4. L'ordenació visible del Parc respon a criteris minimalistes i d'escala gran. Un traçat de tres llargues rectes el vertebren: la de la mota, la del moll de pescadors i la transversal del pont de vianants i el mur de la riera Bullidors, una línia que s'ha projectat per perllongar-se dins la Devesa fins la plaça de les Botxes per unir millor Fontajau amb el centre de Girona. Les superfícies són de masses d'arbres i prats extensos: calia conservar el caràcter de paisatge de bosc de ribera que el lloc suggereix.

5. Precisament un dels problemes més estimulants del projecte del Parc era el de decidir el seu caràcter, que es manifestava, no solament en l'ordenació minimalista de la vegetació, sinó també en l'arquitectura de les poques construccions del Parc (una miranda-far, el pont de vianants, un balcó-observatori ...) Per a una millor adequació al lloc, les referències d'aquestes construccions han estat: les velles obres civils abandonades, el caràcter potent i auster de la Girona antiga, ja sigui l'arquitectura del barri vell, ja sigui la massa vegetal, enorme i simple, de la Devesa. S'ha intentat reinterpretar de manera contemporània la sensibilitat de l'arquitectura romàntica pels paisatges lleugerament ruïnosos: aquest ha estat el tercer referent.

Francesc Hereu i Joaquim Español, arquitectes

Contraportada del llibre Pasado a limpio II, d'en Josep Quetglas.