El Puig, al terme municipal de Gelida, és una corrua de cases serpentejant al llarg d’un únic carrer en baixada on la tipologia original –entre mitgeres, amb celler, amb pati– està desfigurada per una dilatada dinàmica d’autoconstrucció. Les parets s’amunteguen als patis unes sobre les altres, al costat o a continuació donant lloc a nous coberts, safareigs, porxos... Resulta difícil descobrir l’ordre d’aparició de tots aquests elements, de naturalesa diversa, que configuren un entorn constructivament precari. Per això:
Construir aquí és sobreposar.
Li demanem al manyà del taller de reparació de maquinària agrícola contigu a l’obra que realitzi les noves intervencions: una façana, una porta, una escala, un forjat, una lluerna i un altell. Són construccions autònomes, autoreferents, col·locades entre plantes (escala), entre aigües (lluerna), entre dins i fora (façana-moble), ... al buit (altell) . La nova arquitectura ha d’aparèixer com una construcció més. Per això:
Construir aquí és contornejar.
Traçar un contorn amb un únic material (ferro), deixant marges, per omplir després. És una tasca de caldereria petita: doblegant i soldant la planxa d’acer de 8mm anem encerclant el buit per construir els nous elements. A la façana posterior, aquest és l’impuls amb el què construïm un llindar de 40cm de gruix quasi habitables.