PARLEM DE L'HABITATGE A CATALUNYA?

La previsible evolució futura del problema de l’habitatge a Catalunya és realment preocupant. Al progressiu desmantellament de l’Estat del Benestar, hem de sumar-hi el risc real de l’esclat de la bombolla immobiliària, l’increment demogràfic de la gent gran i els immigrants com dos dels col·lectius més afectats, la manca de rehabilitació, els extremadament elevats preus immobiliaris, l’oportunitat perduda que suposa el període d’expansió sense control dels darrers anys, un probable increment dels tipus d’interès, i segons l’evolució econòmica, també de l’atur. Desitgem equivocar-nos, però en tot cas, només tenint present la situació actual, cal començar a construir i sumar esforços entre tots els agents implicats per a donar i anticipar solucions a aquest creixent problema.

25 PUNTS PER A UNA NOVA POLÍTICA D’HABITATGE

• El dret a l’habitatge, com objectiu general.Garantir a tota la població el dret a una habitatge digne, donant solucions des dels serveis públics a la demanda no atesa pel mercat per raó dels seus ingressos, recursos econòmics, edat, estat físic, psíquic o mental; ètnia, origen o altres motius susceptibles de generar marginació.
• Control dels preus. Aconseguir un cert control en l’evolució dels preus de forma que s’elimini part del fort comportament especulatiu del mercat, es suavitzi l’accentuat caràcter cíclic del mercat, es redueixi la marginació social d’habitatge de naturalesa econòmica, i desaparegui la possibilitat d’existència de les temudes bombolles especulatives; tot això, no obstant, sense constrènyer l’atracció inversora del sector.
• Les diferents escales. Articular mesures i instruments adequats a les diferents escales en què es manifesta el problema de l’habitatge, reconeixent tant la importància de la dimensió local (lligada a la pròpia ciutat) per la seva proximitat territorial, com els processos d’expansió i difusió metropolitana del problema.
• Els diferents grups socials. Desenvolupar polítiques d’habitatge específiques per als col·lectius més desfavorits que mostren problemàtiques concretes (immigrants, joves, gent gran, etc.), integrats dins d’un marc global d’actuació.
• Els habitatges d’emergència. Creació d’un servei residencial d’emergència que de forma coordinada amb els serveis socials doni solució immediata als casos més urgents i greus com els derivats de desnonaments, els sense sostre, els immigrants recent vinguts, etc.; amb l’aspiració de què almenys hom pugui tenir sempre un sostre.
• Política de sòl. Desenvolupar una política de sòl activa des de l’administració a fi de regular els creixements, obtenir sòl per a la construcció d’habitatge social, i recuperar part de les plusvàlues generades.
• Rehabilitació urbana i gentrificació. Desenvolupar polítiques de rehabilitació urbana en les zones més degradades que incorporin la recuperació del teixit urbà i social existent, de forma que s’acompanyin les mesures urbanístiques amb altres de tipus social a fi d’evitar processos de gentrificació.
• Oferta assequible. Assolir una oferta pública i privada suficient d’habitatges a uns preus assequibles per a la demanda que no pot accedir en el mercat lliure atès el seu nivell adquisitiu, amb independència del cicle econòmic.
• Patrimoni i despesa pública. Aconseguir la creació d’un patrimoni públic d’habitatge i sòl suficients per atendre les creixents necessitats dels més desfavorits.
• El lloguer. Incrementar el pes del lloguer en el conjunt del parc català, tan com una oferta adient per als col·lectius amb menys recursos i sense estabilitat laboral, com també vinculat a afavorir la mobilitat residencial.
• La segregació social. Aturar la creixent segregació social i espacial de la ciutat contemporània, i promoure una major cohesió que comporti un increment de les possibilitat de desenvolupament de les classes més desfavorides, en contra de la marginalització que es deriva de la formació dels ghettos excloents.
• La funció social. Vetllar i defensar la funció social de la propietat gravant urbanística i fiscalment els casos d’especulació de sòl i edificació.
• Creixement urbà equilibrat. Ajustar el creixement urbà a les necessitats d’habitatge, tot mantenint un equilibri entre obra nova, rehabilitació, parc desocupat i necessitats residencials.
• Integració urbanisme i habitatge. Desenvolupar polítiques d’habitatge des del propi planejament amb l’objectiu d’augmentar la intervenció de l’administració amb la menor despesa possible, i de forma coordinada amb la resta d’actuacions, entenent que el problema de l’habitatge és inseparable de l’urbanisme.
• Compacitat i xarxa urbana. Potenciar la ciutat i els seus creixements compactes com a punts estratègics en aquesta nova xarxa policèntrica urbana en què s’està convertint el territori català, en oposicióals creixements de baixa densitat i a la difusió residencial sense planificació ni control.
• Control i mediació. Controlar l’efectivitat, el compliment de les condicions i la destinació dels ajuts i de les mesures sota el principi de transparència, mediació i participació de les administracions i els administrats en el procés.
• Noves centralitats. Ampliar aquesta xarxa urbana cap a les zones del territori amb major dèficit d’infrastructures a fi de crear noves centralitats i afavorir el seu desenvolupament econòmic i social.
• Mobilitat. Millorar les infrastructures sobre les quals es sosté la xarxa urbana catalana a fi de reforçar les centralitats i el funcionament del sistema.
• Transport públic. Projectar un sistema de transport públic adequat a les característiques del desplaçaments que es realitzen, reforçant dins la xarxa, el paper de les centralitats.
• Estructures adients. Crear estructures organitzatives i de treball que permetin afrontar el problema des de l’administració amb garanties, de forma pluridisciplinar i coordinada amb la resta d’administracions, associacions i grups afectats.
• Entitats sense ànim de lucre. Fomentar i ajudar econòmica, tècnica i oficialment a les entitats sense ànim de lucre que treballen per a la solució del problema; i integrar-les dins de les polítiques d’habitatge i d’urbanisme.
• Recerca. Potenciar i difondre les activitats de recerca i estudi del problema de l’habitatge per a millorar l’eficàcia i eficiència dels instruments, maximitzar els resultats amb el mínim de recursos, i permetre fer-ne un adequat seguiment i control.
• Coordinació administrativa. Integrar, coordinar i revisar l’actuació de totes les administracions, principalment en matèria de serveis socials, educació, sanitat, política econòmica, legislació fiscal, i actuació urbanística i territorial; de forma que no es produeixi contradiccions, ans tot el contrari, es pugui incidir en determinats problemes des de camins diferents.
• Participació. Fomentar l’associacionisme, la coordinació, la col·laboració, i participació dels col·lectius afectats en tot el procés, des de la confecció del plans fins al control del seu compliment.
• Anticipació. Preveure solucions i mitjans de forma anticipada a les futures manifestacions del problema; d’entre les quals destaquem la forta possibilitat d’un proper augment de la morositat, un llarg estancament del sector, i una hipotètica caiguda dels preus.