CENTRE DEL DESENVOLUPAMENT
DE LES ARTS ESCÈNIQUES I VISUALS
Atenes. Grècia

Una intervenció en la que la relació entre els elements és tan delicada, on les preexistències condenen a una caràcter, és necessari establir una llei que mantingui a cada una de les parts en perfecta convivència, tan a manera individual com col·lectiva, aconseguint així adequar una intervenció a gran escala dins d'una precisa i tatuada trama urbana. Així que s'estableix tres claus de lectura:
La bondat de generar un gran escenari públic, adequat en escala segons l'espai que ocupa. De dimensions urbanes quan es tracta de confrontar-se a un teixit existent (centre privat) i de materialitat i presència, quan reorganitza un buit públic i comunica vials morts (edifici lúdic).
Que l'edifici sigui capaç de convertir-se en barri i que el programa sorgeixi per necessitats i ocupacions.
Apostar per una arquitectura selectiva, que no obliga en la manera d'habitar-se però si selecciona visuals. Treballar en la posició del transeünt i la seva miranda. Delimitar recorreguts i no volumetries.