AMPLIACIÓ DE LA SEU DEL CONSELL REGULADOR DE LA D.O. RIBERA DEL DUERO
Roa de Duero, Burgos. Espanya

L'edifici es pot entendre com a una singularització del seu entorn, com element de transició entre el paisatge urbà en el qual s'insereix i el paisatge natural a què s'enfronta, interpretant ambdós paisatges com elements identitaris del lloc en el qual el projecte s'assenta. Entre aquestes dobles tensions es mou l'edifici, busca una integració entre elles condensant-les en un edifici que expliqui la seva condició de ser entre diferents realitats. El projecte comença proporcionant una conclusió material a la peça existent deixant clar la necessitat de definir un element conclús alhora que expressa la desconnexió temporal de la nova peça. Aquest element es configura com un element dependent, segueix les pautes de l'element antic, i declara la impossibilitat d'una redefinició autentica de les traces històriques. Des d'aquest element atent a la recomposició del context a petita escala del paisatge urbà, el projecte agafa independència i es mou cap a la gran escala, cap al paisatge llunyà, definint un nou element independent capaç d'enfrontar-se a la distància. Un element emergent que proporciona continuïtat arquetípica en el context, amb els seus elements iconics i estableix un diàleg amb l'horitzó de l'altiplà i la monumentalitat del paisatge identificant el projecte com un monòlit atemporal.
El projecte s'expressa llavors com una forma capaç de mantenir-se en equilibri entre una abstracta tensió cap al paisatge i una natural inserció en la topografia urbana i la trama històrica del context més pròxim.