ANTIC CUARTEL DE SANTA CLARA,
REHABILITACIÓ PER A ÚS RESIDENCIAL
Úbeda, Jaen. Andalusia. Espanya

El projecte s'inserta en l'entorn com una estructura complementaria a les tipologies urbanes de la ciutat, ja que intenta fer seves les característiques principals dels teixits urbans presents en la ciutat: l'islàmic i el renaixentista. Es construeixen com un articulat buit composat per la compenetració de tres buits diferents, que s'originen com una extensió de l'estructura urbana a patis que conforma tota la ciutat històrica.
L'edifici llavors es presenta com una superposició de dos nivells consolidats entre ells: un sistema de basaments que es recolzen en el terra, es disposen en els marges de la parcel·la i contenen totes les funcions comercials i d'accés als habitatges; i uns elements lineals de dues plantes d'alçada que es recolzen en els basaments, definint els patis interns i organitzen tots els habitatges. Totes elles aprofiten de la millor exposició, doncs cap de les zones de cambra es disposen en els fronts nord, i es redueix al mínim la utilització de patis de llum reservant-los solament com patis estenedors.
La superfície de planta baixa es deixa en la seva major part lliure: una zona pública que es configura com un espai molt permeable, baix i estès que permet vistes llargues entre els prismes basamentals que defineixen els límits. Un espai introvertit, ritmat per l'alternança d'espais lluminosos centrals i espais en ombra laterals, de zones obertes i altres més intimes com si es tractes d'una antiga madrassa àrab.
Es fiquen en evidència l'element arquitectònic de la loggia, el tema del buit, de la excavació, un tema important en l'arquitectura renaixentista, que influirà la composició de les façanes del nou edifici: uns grans elements vidriats, oportunament tractats, unificaran i disminuiran les obertures en les façanes dels nous patis definint un nou espai de domesticitat que sapigui relacionar-se amb les mesures de l'escala renaixentista i el grau d'abstracció de les geometries àrabs.