FRONT MARÍTIM DE VILADECANS
Viladecans, Baix Llobregat (Barcelona)

La interpretació paisatgística del Front Marítim de Viladecans ha estat clau en la definició d'estratègies per a la nova ocupació i el nou ús d'aquest paisatge, abans exclusiu dels càmpings. A través de mecanismes d'abstracció s'ha desvetllat una certa estructura latent al lloc que ha permès descodificar els elements estructurals d'aquest paisatge. Com la contundència del front de pineda i les densitats del sostre arbori en la definició dels paisatges; la importància del microrelleu en l'emergència de l'horitzó; el sistema de drenatge d'aquest territori i la seva diversa formalització en canals i llacunes; la vertebració en pinta dels principals camins o la dispersió d'elements edificats en la pineda.

Una cartografia sintètica i personal posa de manifest la potencialitat espacial d'aquest paisatge i dóna pautes per a la futura ordenació. En la seva percepció són determinants les escales del buit: les clarianes i la variabilitat de la secció litoral; els corredors visuals: el trasdós del sistema dunar i les continuïtats transversals - molt significatives en un paisatge longitudinal- o un altre potent connector puntual, les ruptures del cordó dunar, finestres que emmarquen l'horitzó, visuals intermitents als pins i al mar.

Els criteris principals que han inspirat la proposta d'aquest nou paisatge, que vol compatibilitzar activitats lúdiques amb la protecció i la conservació d'aquest espai natural, són conceptes de visibilitat i de transversalitat. En termes de visibilitat o de "transparència" entre paisatges, estratègies com la discontinuïtat entre fronts edificats o les pauses en l'edificació - que es concentren en els accessos en pinta- permeten la permeabilitat visual entre mar i pineda mostrant la riquesa del transecte natural platja-duna-reraduna-pineda. La discontinuïtat també en l'alineació, estableix diferents profunditats que permeten intercalar, solapar situacions espacials distintes, que afavoreixen els trànsits, la percepció i el contacte transversal entre paisatges. S'eviten els recintes i la sectorització confiant una certa gradació en l'ús a un sistema d'accessibilitat i de vialitat clarament asimètric, garantint la connectivitat entre àrees naturals i la continuïtat entre sistemes i elements paisatgístics més enllà de fronteres artificials i àrees determinades.