HOSPITAL HEDWIGSHÖHE
Berlín, Alemanya
Sanitària / Assistencial
Fes click per ampliar la imatge Fes click per ampliar la imatge Fes click per ampliar la imatge Fes click per ampliar la imatge
Autors  
Manuel Brullet Tenas
Albert de Pineda Álvarez
Associats:
Joachim Staudt
Cristian Huber
Joachim Standt
St Raum
Col·laboradors:
Alfonso de Luna, Miquel Lacasta, Charo Garcia, Xavier Llambrich,
Promotor
St.Hedwig Kliniken Berlin (privat)
1998
2002
Amb encàrrec professional  Obra construída
Superfície de sostre:
24070 m2
Origen projecte:
Concurs
Promotor:
St.Hedwig Kliniken Berlin (privat)
Any concurs:
1995
Tipus:
públic
Any avantprojecte:
1998

Any bàsic:

2000
Any executiu:
2002
Any inici obra:
2002
 
El projecte es mou en un camp de forces entre el dens espai urbà i l’ambli paisatge. El gran volum horitzontal de l’ampliació hospitalària contrasta amb l’edificació poc densa i dispersa de la secció psiquiàtrica. Per la seva dimensió i volumetria queda connectada amb la petita escala dels edificis de la ciutat jardí i defineix així la vora suau del parc. El centre del nou hospital és ara una gran plaça que defineix la fi d’una seqüència d’espais urbans al llarg del Hohensteigs, que és l’eix d’accés sud a la ciutat jardí.
Les diferents parts de l’hospital s’agrupen entorn a aquesta plaça central que les distribueix i enllaça amb una antiga plaça dels pobles dels voltants de Berlín. El jardí en terrasses, que continua la vil·la existent cap a l’est, es manté o, si de cas, es recupera en la seva estructura barroca original. Aquesta part del solar no s’edificarà. D’aquesta manera es recupera la relació històrica entre el jardí i la vila.
Algunes parts dels jardí es poden emprar com a zona de treball amb fins terapèutics. Un hivernacle s’integrarà a l’estructura de les terrasses. Les cases-pati de dues plantes estan desplaçades i formen el límit tou del nou hospital cap a Central Park. Les sis unitats psiquiàtriques s’acomoden en sis edificis individuals autònoms dels quals quatre s’obren directament al paisatge i dos, d’observació intensiva, s’orienten cap a l’interior. Respecte a la seva dimensió i distribució, aquests edificis es basen en models d’habitatge comunitari, el jardí és particularment important en el procés de recuperació. La disposició de les unitats permet una graduació interessant des del carrer estret, al pati i al paisatge obert.
 
Referències bibliogràfiques:
PUBLICACIONS:
- "Werk, Bayen + Wohnen", núm. 1-2, 1996.
- "Bauwelt", núm. 18-19, Berlín, 1996.
- "Krakenhäuser für Berlín". Ed. Städtebay und Architektur, Berlín 1996.
- "A+T", núm. 8, Vitòria 1996.
- "Manuel Brullet", Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1999.
   Edició: 2002

© ArqCatMón 2005 és una iniciativa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
La documentació i informació contingudes a l’Atles ArqCatMón ha estat lliurada voluntàriament pels arquitectes autors de les obres i, és per això, que els continguts que hi apareixen són responsabilitat exclusiva d’aquells en allò referent als drets d’autor. També és responsabilitat dels autors l’estil i la veracitat de les informacions, que s’han publicat respectant els textos dels seus autors.
La reproducció i difusió d'aquest material está limitada a finalitats exclusivament no lucratives i fent esment sempre de l'expressió: Font: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.