PEATONALITZACIÓ DEL CENTRE DE LA CIUTAT
Amiens, França
Ordenació urbanística
Fes click per ampliar la imatge Fes click per ampliar la imatge Fes click per ampliar la imatge Fes click per ampliar la imatge
Autors  
Enric Batlle i Durany
Joan Roig i Duran
Associats:
Etudes et Operations Urbaines Ajuntament d'Amiens
Col·laboradors:
Lluís On,
Promotor
Ajuntament d'Amiens (públic)
1990
1992
Amb encàrrec professional  Obra construída
Superfície urbanitzada:
12000 m²
Origen projecte:
Concurs
Promotor:
Ajuntament d'Amiens (públic)
Any concurs:
1990
Tipus:
públic
Classificació:
primer premi
Any avantprojecte:
1990

Any bàsic:

1991
Any executiu:
1992
Any inici obra:
1991
Any finalització obra:
1992
 
El projecte de conversió en zona de vianants del centre de la ciutat que organitza i suavitza la circulació dels passants té una superfície d’1,2 ha, i es construeix a través d’una malla de paviments, un recorregut d’aigua, i el moviment del sòl en suaus pendents que segueixen les traces romanes i galoromanes de la ciutat. Seguint amb les idees generals que governen la totalitat del projecte, la plaça Gambetta es dissenya bàsicament a partir de la traça romana que prové del carrer dels Trois Cailloux. Aquesta traça comporta una organització de paviment en lloses de granit gris de 45 x 20 cm que emmarquen un paviment de totxo. Aquesta superfície es contraposa a una altra dissenyada amb peces de llamborda tallades en dos que en deixa a la vista la part més llisa, i defineix d’aquesta manera la circulació dels vianants.
La circulació dels vehicles es determina a partir de la peça de llamborda sencera i per la disposició dels fanals, arbres i il·luminació encastada al sòl. Aquest paviment de llamborda prové dels carrers Vergeaux i Sergents i entra cap al centre de la plaça on es proposa a manera d’un auditori a l’aire lliure, una zona deprimida esglaonada que surt de la cota actual davant de la façana posterior dels edificis i baixa fins a 2,10 m, a l’alçada del carrer dels Trois Cailloux. En aquest punt es localitza un estany que rep l’aigua del canal que prové del carrer Delambre i d’una de les parets de l’auditori. Aquest estany buit és alhora un escenari. Les grades que convergeixen cap a l’estany estan dissenyades de dues maneres diferents, les que baixen del carrer Sergents són de granit de 0,30 m d’alçada i 0,90 m d’amplada, això permet utilitzar-les també com a seients; les que baixen per l’altre costat són de 0,10 m d’alçada i 0,40 m d’amplada de gespa i estan lleugerament inclinades cap a l’estany. Aquest espai s’utilitza més aviat com a zona d’estar. El mobiliari urbà és de fosa i de fusta de teka.
 
Referències bibliogràfiques:
PUBLICACIONS:
- "Arquitecture et urbanisme contemporains"
- "On Diseño", núm. 157, Barcelona, 1994.
- "Vivienda y decoración", Barcelona, 1996.
- "Catalonia culture", núm. 44, Barcelona, 1996.
- "Abitare", núm. 331, Milà, 1994.
- "Topos", núm. 15, Munic, 1996.
   Edició: 2002

© ArqCatMón 2005 és una iniciativa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
La documentació i informació contingudes a l’Atles ArqCatMón ha estat lliurada voluntàriament pels arquitectes autors de les obres i, és per això, que els continguts que hi apareixen són responsabilitat exclusiva d’aquells en allò referent als drets d’autor. També és responsabilitat dels autors l’estil i la veracitat de les informacions, que s’han publicat respectant els textos dels seus autors.
La reproducció i difusió d'aquest material está limitada a finalitats exclusivament no lucratives i fent esment sempre de l'expressió: Font: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.