La definició d'uns criteris que determinin les característiques constructives d'un edifici mediambientalment sostenible pot convertir-se en un treball sense límit: els paràmetres que s'han d'analitzar són molt nombrosos. No obstant, alguns d'aquests paràmetres tenen una incidència més important que d'altres, tal i com es dedueix dels estudis d'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) realitzats.
La coherència amb aquests estudis previs ens porta a definir algunes premisses de fàcil aplicació per al projectista. Si s'adoptessin les solucions recomanades, el tipus d'edifici que en resultaria hauria de tenir un impacte medi ambiental significativament inferior als habituals.
Els tres paràmetres més representatius són:

Consum d'energia
Es tracta de reduir l'impacte derivat del consum d'energia al llarg de la vida útil de l'edifici (donat que sol provenir de fonts no renovables) així com disminuir l'emissió de CO2 i de substàncies tòxiques (NOx, SOx) a l'atmosfera. Aquestes emissions es produeixen, sobretot, quan l'energia s'obté de la combustió de combustibles fòssils.
L'increment de l'aïllament en l'edificació, la ventilació natural i la utilització d'energies renovables redueixen l'impacte d'aquest consum.

Durabilitat i transformabilitat de l'edificació
La major durabilitat dels edificis disminueix l'impacte ambiental relatiu, en funció de l'increment de la seva vida útil. La durabilitat depèn de diversos factors i no únicament de la qualitat de la construcció. També hi incideixen decisivament les característiques tipològiques i constructives que determinen l'adaptabilitat física i funcional de l'edifici a les necessitats canviants d'espai i ús dels habitatges i, encara més, en els edificis amb usos no domèstics.

Materials i residus de construcció
Han d'evitar-se els materials de construcció potencialment perillosos per a la salut o el medi ambient i, especialment, tots aquells que, a més, generen residus tòxics o contaminants.
Així mateix, cal minimitzar els residus inerts que innecessàriament van a parar als abocadors, mitjançant una doble estratègia: reduir els residus que s'originen i fomentar-ne el reciclatge. En aquest sentit, l'edificació lleugera origina residus fàcilment reciclables, tot i que cal considerar la seva repercussió en el comportament energètic de l'edifici (inèrcia tèrmica).
Malgrat tot, només podrem arribar a explotar els avantatges d'aquestes característiques materials, si des del projecte s'adopten criteris que facilitin el desmuntatge i la separació selectiva dels residus sobrers en el futur, durant els processos de rehabilitació i demolició de l'edifici.

Extracte del document Criterios para una construcción medioambientalmente sostenible
Proyecto LIFE: Formación de técnicos en Medio Ambiente-Edificación (Epílogo)