Si analitzem una façana construïda de forma tradicional a les nostres latituds, ens adonem que bona part de la seva superfície exterior (fins al 30%, composta per brancals, llindes, ampits, finestres, caixes de persiana, cantells de sostres, etc.) pot no tenir aïllament i conformar un important pont tèrmic, per on es produeixen gran part de les transmissions de l'edifici. A aquesta superfície cal afegir les parts vidrades, component important en el còmput de guanys i pèrdues de les construccions.

És important aïllar no només perquè la normativa ho exigeix (cal recordar que les exigències de la NRE-AT-87 i de la NBE-CT-79 son d'aïllament mínim, i no de l'òptim), sinó també per evitar despeses energètiques inútils, perill de condensacions i manca de confort a causa de temperatures radiants desagradables (siguin fredes o calentes). D’altra banda, ultrapassar els gruixos mínims normatius no repercuteix significativament en el cost total de l’obra.

Tot i això, sobretot en climes benignes com el del litoral català, gruixos exagerats d'aïllament podrien assolir terminis d'amortització ( econòmica o energètica) tan llargs que no justificarien la seva utilització. Cal dir que doblar el gruixos normalment utilitzats d’aïllament millora en un 25%, com a màxim, el comportament tèrmic del parament. És a dir, els edificis energèticament eficients haurien de disposar de gruixos d’aïllament més grans que els normatius, però sempre tenint en compte els terminis d’amortització energètica.

En cas de fer servir materials de construcció (ceràmics, de formigons especials, etc.) amb bones prestacions d’aïllament tèrmic, però sense incorporar una capa d’aïllament específic, cal assolir igualment els valors dels coeficients de transmissió tèrmica predeterminats i, sobre tot, considerar la inèrcia tèrmica del conjunt.

En quant a les perforacions, és essencial no sobredimensionar-les en orientacions desfavorables i fer servir fusteries de bona qualitat, per tal de limitar les pèrdues tèrmiques per infiltració. És molt important protegir-les de la radiació directa a l’estiu i del fred a l’hivern: únicament al sud i en climes benignes es pot prescindir del doble vidre, doncs al ser el vidre simple més transmissor es poden compensar les majors pèrdues de calor amb els guanys solars més grans. A més, sobretot als climes freds, cal disposar d’aïllants mòbils (porticons, cortines gruixudes, etc.) per fer-los servir per la nit i en moments de guanys mínims per radiació.

Comportament respecte a l'hivern, l'estiu i a la il·luminació

Conclusions

·És més efectiu evitar els ponts tèrmics que augmentar molt el gruix de l’aïllament; a més, els ponts tèrmics son sempre punts perillosos des del punt de vista de les condensacions.

· En climes benignes, un excés d’aïllament es pot arribar a no amortitzar ni econòmica ni energèticament.

· Cal no sobredimensionar les finestres, sobretot a orientacions desfavorables i utilitzar vidres dobles.

Tornar a conceptes