Són components de pas de llum i radiació situats a un pla sensiblement vertical perifèric del local al que il·luminen. Normalment permeten també la vista cap a l'exterior, la ventilació, la captació solar, etc., tot i que no sempre és així.

Necessiten generalment de complements que millorin el seu comportament: proteccions solars, tamisadors de llum, reixetes i sistemes d'obertura, etc.

Tot i la seva quotidianitat, són segurament uns dels elements més complexos de l'Arquitectura.

Comportament respecte al fred, a la calor i a la llum.

La seva orientació, els complements i l'entorn fan que es comporti de formes molt diferents respecte als tres fenòmens.

Com a elements de captació solar, la seva orientació òptima és el sud exacte, tot i que variacions de fins ±15º en reduiran molt poc el rendiment (energia aprofitada respecte a energia captada), que es situa entre el 0,4 i el 0,7, mentre que el retard (temps que triga en revertir a l'interior l'energia que hi entra) és pràcticament nul (*) .

Cal dotar-les de complements de protecció per evitar sobrescalfaments durant les èpoques càlides.

Des d'un punt de vista de transmissió tèrmica són punts dèbils, tot i que la utilització de vidres més o menys sofisticats (amb cambra, reflectants, aïllants transparents, etc.) i fusteries especials milloren el seu comportament, igual que ho fan els elements d'aïllament i protecció mòbils com porticons, persianes, etc.. Cal doncs procurar no sobredimensionar-les, orientar-les i protegir-les de forma molt acurada.

L'entrada de llum directa pot provocar greus enlluernaments als usuaris, per la qual cosa cal disposar d'elements tamisadors (cortines, persianes venecianes, etc.) que a més poden ajudar a difondre la llum als interiors.

Al ser elements perifèrics, en general la major part de la llum que hi entra no arriba més enllà de dues vegades l'alçada de la llinda sobre el pla de treball. En casos normals, això significa que més enllà d'una franja de 5 o 6 metres paral·lela a la façana del local, la llum és més aviat escassa. Per tant, quan més profund és un local, més alta convé que sigui la llinda de les finestres.

Si són practicables actuen com a bons elements de ventilació, però convé dotar-les de sistemes permanents (reixetes graduables) independents de la seva obertura total.

(*) Valors citats a R. Serra i H. Coch "El disseny energètic a l'Arquitectura". Edicions UPC. Barcelona 1.994

Tornar a estratègies de captació de calor
Tornar a estratègies d'il·luminació