Galeries

Són espais habitables annexes als edificis, on els tancaments verticals són fonamentalment de vidre i per tant capten molta energia solar.

La seva diferencia fonamental amb els hivernacles és la seva profunditat: les galeries no solen tenir més de 2 m., i la incidència dels raigs és principalment al mur de l’edifici, mentre que els hivernacles solen ser més profunds, per la qual cosa els raigs del sol incideixen bàsicament al terra.

Tradicionalment s’han fet servir en blocs de pisos (Barcelona, La Corunya), conformant façanes senceres, tot i que siguin independents entre elles.

Comportament en front del fred, la calor i la llum.

El funcionament tèrmic de les galeries es basa en l’efecte hivernacle.

Si la seva orientació és bona, a l’hivern capten molta energia, que incideix sobretot al mur de separació amb l’edifici, cosa que fa que el comportament de les galeries s’assembli al dels murs Trombe o als murs d’inèrcia, en funció de si es transporta la calor cap a l’interior de l’edifici amb sistemes de convecció (natural o amb ventiladors) o no.

Als climes freds es fan servir també en qualsevol orientació, com a espais tampó o de protecció entre l’interior i l’exterior.

Durant l’estiu poden captar molta radicació segons la seva orientació, per la qual cosa, tot i que la pròpia coberta de la galeria fa de ràfec i protegeix la façana de l’edifici, convé protegir-les i ventilar-les molt bé fent servir fusteries practicables i proteccions exteriors (persianes venecianes, mallorquines, de rotllo, llambíâ , etc.) que detinguin el sol directe però que permetin la ventilació.

A les galeries hi ha quasi tanta llum com a l’exterior, per la qual són llocs molt agradables, sobretot en èpoques i llocs freds.

Com que no representen pràcticament cap barrera a la llum, els espais interiors que s’hi obren es poden il·luminar a traves seu mitjançant finestres sobredimensionades per tal de compensar la disminució deguda a l’envidrament i a la coberta.

Tornar a estratègies de captació de calor