Hivernacles

Són espais habitables annexes als edificis, on els tancaments són fonamentalment de vidre i per tant capten molta energia solar.

La seva diferencia fonamental amb les galeries és la dimensió perpendicular a la façana de l’edifici (profunditat): aquestes no solen tenir més de 2 m., i la incidència dels raigs és principalment al mur de l’edifici, mentre que els hivernacles solen ser més profunds, per la qual cosa els raigs del sol incideixen bàsicament al terra.

Comportament en front del fred, la calor i la llum.

El funcionament tèrmic dels hivernacles es basa en l’efecte del mateix nom efecte hivernacle.

A l’hivern capten molta energia, per la qual cosa la seva temperatura en un dia assolellat és molt més alta que la exterior i també que la interior, per la qual cosa convé transportar la calor cap a l’edifici per tal d’aprofitar-la, mitjançant sistemes de convecció (natural o amb ventiladors).

A més, com que l’acumulació es produeix sobretot al terra, on incideixen els raigs solars, la re-emissió de l’energia en forma de calor es fa cap al propi hivernacle, i no cap a l’edifici.

Als climes freds es fan servir també en qualsevol orientació, com a espais tampó o de protecció entre l’interior i l’exterior.

Durant l’estiu capten també molta radicació, sobretot si la seva coberta és transparent, per la qual cosa convé protegir-los i ventilar-los molt bé; idealment, cal que en aquesta època es puguin convertir en ombracles. En aquest cas, els elements vegetals milloren el seu comportament, doncs humitegen l’ambient i el refresquen.

Als hivernacles hi ha quasi tanta llum com a l’exterior, per la qual són llocs molt agradables, sobretot en èpoques i llocs freds.

Com que no representen pràcticament cap barrera a la llum, els espais interiors que s’hi obren es poden il·luminar a traves seu mitjançant finestres una mica sobredimensionades per tal de compensar la lleugera disminució deguda a l’envidrement de l’hivernacle.

Tornar a estratègies de captació de calor