Lluernaris (o lluernes)

Són components de pas de llum i radiació formats a base d'aixecar una part d'una coberta, i posar un element transparent en posició sensiblement vertical.

Tenen certes característiques de les finestres i d'altres de les claraboies; de les finestres tenen la variació en la orientació i una certa semblança constructiva, mentre que es semblen a les claraboies en que formen part de la coberta, i no de les façanes.

La seva diferència fonamental respecte de les claraboies és que seleccionen la part de volta del cel que veuen i, per tant controlen el sol incident.

Generalment s'orienten cap al nord, per tal de fugir de la radiació directa, tot i que també es fa al contrari, per tal d'aprofitar-la; en aquest últim cas, cal que la geometria del propi lluernari eviti l'incidència de la radiació directa a la zona habitable, per tal d'evitar enlluernaments.

Quan es disposen en sèrie es generen les cobertes en dent de serra.

Comportament respecte al fred, a la calor i a la llum.

La seva ubicació a les parts altes implica que a l'hivern estan en contacte amb l'aire més calent, sobretot si no es tracten adequadament les estratificacions, el que pot provocar pèrdues tèrmiques importants i possibilitat de condensacions.

A l'estiu, si són practicables, es comporten com bons elements de ventilació doncs aprofiten el tiratge tèrmic de l'edifici, però segons la seva orientació poden rebre molta radiació.

Donen menys llum que les claraboies, doncs no són il·luminats per tota la volta del cel. Tenen un rendiment lluminós similar al de les finestres, tot i que depèn molt dels materials que es facin servir i de les reflexions que faci la llum per arribar a l'ambient, doncs la llum que hi entra ho pot fer de forma directa o bé reflexada al propi cos del lluernari.

Com a elements de captació solar funcionen de forma similar a les finestres, tot i degut a que la radiació directa (si es deixa entrar) incideix als paraments del propi lluernari el seu rendiment (energia aprofitada respecte a energia captada) pot ser menor, i es situa entre el 0,2 i el 0,7, mentre que el retard (temps que triga en revertir a l'interior l'energia que hi entra) és pràcticament nul.

Tornar a estratègies d'il·luminació