Els límits d'un edifici no són els seus murs.
L’emplaçament d’un edifici determina les condicions climàtiques particulars de l’entorn a les que haurà de donar resposta. Podem aprofitar aquestes condicions i fins i tot, amb algunes limitacions, modificar-les per afavorir-ne el comportament energètic.

A més de considerar el clima general de la zona (temperatures, radiació solar, nivell pluviomètric), cal tenir en compte la possible influència d’altres paràmetres que conformen el microclima proper:

L'orientació
L'altitud
L'orografia del terreny
El vent
La presència propera d'una massa d’aigua
La plantació d’una massa forestal
La disposició de les edificacions dins les àrees urbanes

Conclusions

• A l’hora de projectar un edifici cal conèixer no només el clima global de la regió, sinó sobretot el microclima de l’entorn exacte on s’hagi d’actuar. Amb poc metres de diferència les condicions poden ser molt diferents.
   
• Això és particularment notable als entorns urbans, on una banda del carrer està en condicions d’assolellament oposades a l’altre, o carrers transversals tenen diferents condicions de vent.
   
• Quan més densa és la ciutat, més difícil és il·luminar correctament els edificis, i l’energia solar disponible per habitant és menor. En canvi, si la trama urbana és l’adequada, poden ser ciutats assolellades a l'hivern i fresques a l’estiu, doncs les façanes es protegeixen mútuament.

Tornar a conceptes