Les perforacions, portes i finestres, són els autèntics punts dèbils de la pell dels edificis, des del punt de vista positiu (deixen entrar l’escalfor del sol, permeten ventilar), però també des del negatiu (són grans ponts tèrmics, pot entrar el sol a l’estiu, poden haver infiltracions excessives). Per tant, cal tenir molta cura del seu dimensionament i de la seva situació, que dependran del clima i de l’ús de l’edifici. En qualsevol cas, la seva grandària es un dels punts clau, doncs, tant des del punt de vista d’aïllament com de radiació, la gran part dels intercanvis entre l’edifici i l’exterior es fan a través de portes i finestres.

Als climes extrems, en general, cal que les perforacions siguin petites i sobretot, ben protegides: de la radiació solar als climes calorosos i secs, i del vent i les baixes temperatures als climes freds. En aquests últims, però, s’ha de facilitar l’entrada de la radiació allà on sigui possible, tot protegint les perforacions quan aquesta radiació no es produeix. En contraposició, als climes càlids i humits caldrà que siguin generosament dimensionades, per tal de permetre la ventilació de l’edifici.

Als climes temperats, com el mediterrani, el disseny de les perforacions és més complex, doncs han de ser el suficientment flexibles com per donar resposta a situacions molt diverses:

• No han de ser excessivament grans, per tal d’evitar grans pèrdues o guanys energètics, però al mateix temps han de permetre la correcta il·luminació dels interiors.

• Han de disposar de proteccions selectives, que impedeixin l’entrada del sol a l’estiu i la permetin a l’hivern, i aïllaments mòbils, que redueixin les pèrdues de calor a l’hivern.

• Haurien de ser practicables, per tal de permetre la ventilació, però prou hermètiques com per no provocar grans pèrdues de calor per infiltracions no controlades.

El dimensionament de les perforacions està directament lligat a la capacitat d’emmagatzematge energètic de l’edifici; és a dir, de la seva inèrcia tèrmica. Una gran superfície vidrada a sud pot ser efectiva, si l’energia captada durant el dia a l’hivern és acumulada en una massa tèrmica suficient com per cedir-la a la nit, evitant una baixada excessiva de la temperatura interior. Però pot ocasionar greus sobre-escalfaments si aquesta massa tèrmica no és la adequada. D’altra banda, seria imprescindible protegir el vidre de la radiació d’estiu i aconsellable aïllar-lo del fred en les nits d’hivern.

Comportament respecte a l'hivern, l'estiu i a la il·luminació

Conclusions

• La grandària i ubicació de les perforacions és variable en funció del clima, l’orientació, l’ús de l’edifici i les necessitats d’il·luminació.

• Perquè una finestra tingui un bon rendiment com a captador solar ha d’estar orientada a sud (± 15º) i s’ha de garantir el seu assolellament entre les 9 i les 15 h.

• En climes extrems i façanes exposades, les perforacions haurien de tenir les mínimes dimensions que permetin la il·luminació interior, tot protegint-les de les condicions exteriors (sol, vent, fred).

• En qualsevol cas han de disposar d’una bona hermeticitat, però permetent sempre la  possibilitat de ventilació, bé sigui de forma suau i constant (en zones humides) o localitzada durant la nit (en climes secs).

En aquests tipus de clima, el diferent comportament tèrmic exigit a les obertures dels edificis al llarg de l’any, pot portar a dissenys complexes, amb incorporació de tendals, persianes, cortines, porticons, etc. en una mateixa finestra.

Tornar a conceptes