Hivern
En climes freds, la col·locació d’elements de control solar interiors pot ser favorable, ja que minimitzen les pèrdues de calor i es mantenen a una temperatura superficial més propera a la de l’ambient interior que la del vidre.

D’altra banda, mentre més alt, per sobre de la llinda del forat que protegeix, estigui un voladís, més selectiu serà el seu comportament: si es fa correctament, més sol deixarà entrar a l’hivern i més protegirà el forat a l’estiu. Té la limitació, però, que mentre més alta estigui, més sobresortint ha de ser del pla de la façana, amb els problemes econòmics, estructurals, constructius i econòmics conseqüents. 

Estiu
Els elements exteriors, siguin fixos o mòbils, vegetals, etc., permeten la realització d’espais amortidors exterior-interior en crear façanes dobles (que poden arribar a esdevenir terrasses cobertes i tancades, amb persianes enrotllables, porticons o gelosies, etc.), que és un dels millor procediments per aconseguir una cambra d’aire eficient (sobretot en orientacions est i oest, on els raigs solars incideixen quasi perpendicularment a l’estiu).

En climes càlids i en les èpoques caloroses dels climes temperats, doncs, els sistemes exteriors són més efectius que els interiors, ja que faciliten la refrigeració de l’edifici.

Il·luminació
Les proteccions solars, i en particular les fixes, treuen llum dels interiors, tot i que si es dissenyen correctament poden ajudar a redistribuir-la i per tant, millorar-la.
Això es degut a que no només apantallen la radiació directa, sinó que també oculten part de la volta del cel, fent minvar la radiació difosa.
És molt important doncs fer les previsions d’il·luminació dels interiors comptant.

Tornar a sistemes de control solar